Montroig - Sòcol del Montroig - Via Indis de Ponent - 25/09/2016

Hem fet diverses vies al Montroig, però mai havíem escalat al Sòcol del Montroig. Passant amb el cotxe ens hi havíem fixat, però sempre ho havíem descartat, es veia trencat i discontinu. La realitat és una altra, hi ha vies que tenen el seu interès, vies semi-equipades que gràcies el tipus de roca permet un equipament agraït amb assegurances flotants.

Avui ens trobem una cordada de tres (Ita, Rafel i Manel) i una altra cordada de dos, (Joan i Blanca). Tots anem a la mateixa via, i ràpidament ens posem d'acord qui comença. En Joan i la Blanca volen anar ràpids, així que els hi deixem passar davant.

Una bona vista del Sòcol i de la via.

Primera tirada.

El primer llarg, té 20 metres i un pont de roca, passos de Vè en els darrers metres. Llarg agraït d'equipar. 

Un cop a la reunió, tenim que caminar uns 30 metres per una feixa fins arribar en un diedre molt bonic que tenim justament al davant nostre. 

El diedre del segon llarg.

Primers passos del segon llarg, un primer tros un xic trencat on cal tenir cura.

Assegurant en el segon llarg

Sortint de la reunió poc abans d'entrar en el diedre.

Entrant en el diedre.

2 on llarg, 30 metres 6 parabolts que caldrà reforçar. V+ , IV+, 6a. Passos atlètics en el diedre.

Pas complicat de sortida de la 2ª reunió.

3er llarg. 30 metres ,4 parabolts, V+, IV.  Segueix pel diedre per anar un xic a l'esquerra en un gran arbre on farem la reunió. 

4art llarg.

Seguim pel diedre per passar després a la placa i entrar a la 4ª reunió.

4art llarg. 30 metres 5 parabolts. IV+, V+.

Fent el 5è llarg.

Pedra que ha caigut amb la Blanca, per sort l'assegurança flotant aguantat i tot acabat amb un gran ensurt i unes ferides que amb el temps es curaran. 

R5. 15 metres, i per equipar. IV+. 

Després caminem uns 40 metres fins a situar-nos al proper diedre que ens portarà al cim. 

Bona vista del diedre, el llarg més bonic de la via. 

Començant el darrer llarg.

R6. 50 metres 5 parabolts, 6ª, V+, IV+.  

Material:Via semi-equipada que caldrà portar amb un joc de tascons i aliens i camelots fins el número 2., i 12 cintes.

Primera ascensió: Marc Segarra i Josep Maria Cano.

Aproximació: des de la carretera trobarem un corriol que passant per alguna tartera petita ens portarà al peu de la via. Inicials al peu de via. 

Descens: des del cim seguirem en direcció a l'esquerra fins que trobarem una canal molt ampla. Aquí trobareu unes fites que us situaran a l'esquerra de la canal (mirant a baix), que baixareu fins a trobar un ràpel de 60 metres i després per la tartera fins a la carretera.

Una bona via, que malgrat la roca ha estat sanejada, hi ha algun tram que cal tenir cura. Compte especial en el bloc que hi ha la sortida de la darrera tirada, que sembla estar en equilibri, millor no tocar-lo.

Ressenya: us deixo el enllaç a la ressenya de l'Escalatroncs que està molt ben feta. Aquí

Apa a escalar que el mon s'acaba..