Follow by Email

dijous, 4 d’agost de 2016

Pirineu - Volta al Posets. 31/7 al 3/8.

La volta el Posets és una joia del nostre Pirineu, les valls d'Estós, Viadós, són dues de les valls més boniques del Pirineu, si hi sumes la baixada per la Vall de Batisielles  i les vistes sobre tot el Pirineu que l'envolta tot plegat resulta encisador.

Diumenge 31/8 a la tarda, deixem el cotxe al parking a 1300 metres, i estem de molta sort, doncs totes les previsions donaven turmenta i sembla que el temps ens perdonarà.

Punt de sortida a 1300 metres ens queden 690 metres de desnivell i 2 horetes de camí. 


Camí en una tarda calorosa per aquest camí ple d'ombra resulta plaent. 


Passem la cabana de Santa Anna, la trenca de Batisielles, la cabana de Turmo on passem a l'altra vessant del riu per enfilar unes fortes llaçades que ens deixaran al Refugi d'Estós. 1890 m.


Després d'una bona dutxa ja estem preparats per sopar.
L'etapa d'avui ha estat molt bonica, la caminada tranquil·la per aquesta vall ens ha situat en context del que serà aquesta excursió.  
En el refugi ens hem sentit molt ben acollits i l'ambient era de muntanya fet que ens ha fet passar una bona estança. 


Dilluns 1/8/2016 Refugi d'Estós, Pic de los Veteranos, Port de Chistau, Refugi de Viadós

Esmorzem d'hora i sortim quan encara no toca el sol al refugi, seguim pujant per la Vall d'Estós en direcció al Port de Chistau, però abans d'arribar-hi ens desviarem a l'esquerra per pujar al Pic de Los Veteranos.


Lluny, encara podem veure el Port de Chistau 2592 m, però ara ja ens comença a tocar el solet.


Poc a poc anem guanyant alçada.


Poc abans d'arribar al port, surt el camí que puja al Cim de Los Veteranos, ens parem un xic a fer una mossegada i després enfilem la forta pujada. 


Al fons la Vall d'Estós, i els cim del Gourgs Blancs.


Seguint les zigazagues  del camí sortim per sobre dels ibons 



Des d'aquí ja podem veure el cim, i al costat dret  el coll 2878, on deixarem les motxilles i començarem a seguir l'aresta que ens portarà el cim.


Després del coll encara per terreny que no cal grimpar. 


Poc després comença la grimpada, amb algun tros força penjat que cal tenir cura. després un tram un xic més trencat que ens portarà al primer cim. 


Des del cim seguirem pel fil de la carena uns 300 metres per arribar sota la Punta Blanca 3114m, on haurem de fer una grimpada fàcil fins el cim, després baixar una mica i la darrera grimpada fins el Cim de los Veteranos 3125 m. 


Foto del cim de Los Veteranos. 


Des del cim podem veure per on hem pujat, una carena (trams de cresta fàcil) a cavall de les Valls d'Estós i Viadós. 


Bones vistes sobre la Punta Sabre i el Gran Bachimala. 


Desfent el camí de pujada. 


Port de Chistau 2572 metres. 



De baixada a la Vall de Viadós un paratge idíl·lic. 


Bones vistes sobre els Eristes i la vall que seguirem demà. 


Des del Refugi de Viadós 1760m. podem gaudir d'aquesta panoràmica.

Quan arribem al refugi podem gaudir d'una tarda preciosa en un lloc immillorable. Realment aquesta vall sembla una vall suïssa.  No sé que té aquest lloc que sempre ens deixa enamorats. 

Dimarts 2/08/2016 Refugi Viadós, Pic de la Forqueta, Refugi Forcau - Àngel Orus. 2095 m.


Bon matí tots preparats per començar la nova etapa. 


Comencem a pujar per la vall de Millares, al fons podem veure el refugi de Viadós.


En Pere i la Jazz contemplant la forta pujada a Collado o Forqueta d'Eriste.


Darreres metres per arribar al Collado o Forqueta d'Eriste.


Forqueta d'Eriste 2860 m.

La pujada des del Refugi de Viadós és forta però al mateix temps agradable, el camí està molt ben traçat. La primera part, un cop passat el riu, va guanyant alçada pel mig del bosc, entrant poc a poc a dintre de la vall. Quan s'acaba la vegetació i trobem la trenca per anar els Eristes, el camí pujar un xic més dret i no massa ben traçat, però aquest tros és curt i permet guanyar desnivell ràpidament, per continuar novament amb un camí agradable, creuant alguna clapa de neu abans d'enfilar-nos els darrers metres per arribar al coll. 

Per pujar al cim de La Forqueta 3007m, deixem les motxilles al coll i seguint l'aresta anem guanyant alçada, només hi ha algun tros que cal tenir cura amb els blocs, però quasi sense donar-nos compte ja som al cim. 


Pujant al Cim de La Forqueta 3007 m.


Contents al cim de La Forqueta 


Després de les corresponents fotografies iniciem la baixada novament al coll, per seguir en direcció al  Llac de la Llardaneta on pararem a dinar. 


Vista al Cim de la Forqueta des del llac de la Llardaneta. 

Després de dinar i reposar una estoneta en el llac, seguim baixant en direcció al Refugi.


A primera hora de la tarda arribem al Refugi Àngel Orus. 

3/8/2016 Refugi Àngel Orus 2095 m. Coll de la Piana, Agulles de Perramó, Llacs de Batisielles, Parking 1300m.


Preparats per començar la darrere etapa.


Poc a poc el sol va guanyant terreny a la vall. 


Baixant per passar el torrent de La Llardaneta.

Tornem a fer una part del camí d'ahir fins a trobar un collet on hi ha un indicador, des d'aquí baixem una mica, creuem el torrent i tornem a pujar fins que entrem a la Pleta de la Llardana, seguim un camí planer amb lleugera baixada fins que passem la Cabana de la Llardana. Des d'aquí seguim guanyant alçada fins que hem de tornar a baixar per entrar en els llacs de les Alforjas 2401m. Parem a esmorzar tranquil·lament, admirant aquest lloc. 


Camí al Llacs de les Alforjas. 


Llac de les Alforjas. 

Des del llac iniciem la pujada al Coll de la Piana, itinerari que va guanyant alçada tot evitant les tarteres que baixen del Pic de Escoverts. Poc abans d'arribar al coll passem pel magnific Llac de la Piana. 


Llac de la Piana amb al Posets al fons. 

Iniciem la baixada per la Vall de Parramó. Al fons podem veure el massís de les Maladetes. 


El Perdiguero amb el llacs de l'Aigueta de Batisielles.


Les esveltes Agulles de Paramó 


Arribant al llac de Batisielles.


Els més valents es banyen al llac de Batisielles. 

Des del coll de la Piana hem anat baixant en direcció a les Agulles de Parramó, però sense adonar-nos compte hem enfilat una forta baixada per l'esquerra d'aquestes agulles que ens ha portat als llac de l'Aigueta de Batisielles i seguir fins els Llac de Batisielles on hem parat de dinar. 



Creuilla on hi ha l'opció d'anar al Refugi d'Estós o seguir baixant en direcció al parking on vàrem començar fa tres dies. Aquesta darrera part, ja dintre el bosc, seguix per un lloc on la natura es fa admirar. 




Ja hem arribat.

Ha estat una bona experiència, molt superior a les expectatives que ens havíem fet. Realment fer la volta al Posets val molt la pena.

Informació sobre els refugis aquí.






1 comentari:

  1. Enhorabona per la volta en família a un massís tant emblemàtic com el Posets. Tanmateix sembla ben contradictori parlar de "joia del nostre Pirineu", quan us referiu a un seguit de valls, muntanyes i carenes situades al bell mig del Pirineu de l'Aragó, i alhora fer exhibició freqüent de l'estelada que, com és ben conegut, implica la reivindicació de la independència plena per a Catalunya (suposo que sense incloure l'antiga Corona d'Aragó). D'aquesta manera, igual que quan ens movem pels Alps, Andes, Himàlaia o d'altres massissos situats en països diferents al nostre no parlem dels "nostres" Alps, Andes, etc, tampoc en aquest cas seria propi qualificar de "nostre" una part del Pirineu que esperem, més aviat que tard, se situï més enllà de les fronteres nostrades.

    Cordialment. Xavier

    ResponElimina