Follow by Email

divendres, 19 d’agost de 2016

Pirineu - Tobazo 1986 m. Cara Sud - Via Torrijo. 10-08-2016

Tornem a sortir en direcció el Pirineu, aquest cop marxem a Canfranc per anar a fer una escalada al Cim del Tobazo  per la seva cara sud.

La Cara Sud del Tobazo és d'aquelles parets que d'entrada no semblem massa atraients, però un cop situats a la via la cosa canvia.  Bona roca en general i amb tirades més verticals del que t'esperaves. Finalment el seu cim té unes vistes espectaculars i quasi sempre, en aquesta època, hi trobarem flor de neu.
10 llargs de corda que, malgrat alguns es poden empalmar , també val la pena fer-los tots per poder gaudir millors dels passos plaens de cada tirada.


Bona vista de la Paret Sud del Tobazo.


Ja som a peu de via, avui hem anat més ràpids que l'anterior ocasió, hem entrar per l'esquerra de la paret evitant la tartera que et trobes si puges recta. 


Primer llarg de 60 metres IIIº per entrar en matèria. 


2on llarg, també de 60 metres IVº, que et situa al peu de les dificultats de la via. 


La tercera tirada de 35 metres i V+,  et permet gaudir d'una escalada de placa molt franca.


Tercera reunió a l'esquerra del diedre que farem en  la 4ª tirada.



Entrada a la 3ª reunió. 


Diedre bonic, vertical, que et permet gaudir de l'escalada. V+.


Vista de la 3ª reunió.


L'Ita fent la cinquena tirada. IV+, que ens portarà sota la tirada més difícil de la via. 


El sisè llarg, supera un tram vertical, lleugerament desplomat a l'inici, amb bona pressa per forçar en lliure.  6b. També és pot fer amb passos d'A0.


La sisena reunió assegurant molt atentament.


El setè llarg és una placa de 6a, amb una roca d'escàndol. Per mi el millor llarg de la via. 


Vuitena tirada, vertical i amb passos divertits.  IV+


Novè llarg segueix la tònica de l'anterior. La cosa es va acabant, quin greu...


Vistes sobre les instal·lacions militars.


Ja som dalt. 


Foto a l'acabar de la via, encara ens resta un xic fins el cim que farem caminant. 


Des del cim del Tobazo les vistes són sensacionals. El dia també ens acompanya.


Ressenya de la via.

Ens ha agradat el lloc, les tirades més verticals, la qualitat de la roca en general. Tot plegat una via per gaudir.

Material: 17 cintes exprés i bagues de reunió.
Equipament: totalment equipada amb parabolts.
Millor anara amb cordes de 60, tot i així es pot sortir sense problemes, ja que està ben equipat.
Dificultat: 6b (V+/Ao obligat).

1ª ascensió: 11/07/2015  Maite Ortíz, Carmelo Torrijo, Adolfo Asensio, Jesús Yarza.

Aproximació: Des de Rioseta passem per la dreta de les instal·lacions militars i anem seguint un camí que va per sota d'unes torres de llum.  Arribats a la 8ª torre seguir un xic més i ja veureu a la dreta unes fites que us portaran sota de la paret i a peu de via sense problemes. 35 minuts.

Baixada:  des del final de la via podreu veure una pista d'esqui a l'esquerra amb unes tanques de fusta,    si us hi fixeu veureu que surt un corriol que baixa directament  a la vall. Aneu-lo a cercar per dalt i seguir-lo fins a trobar un camí principal que ve de dalt de la vall que us portarà al camí de pujada.  En 1hora tornareu a ser al cotxe.

També us pot interessar :Via Valle de Canfranc

2 comentaris: