Follow by Email

dimarts, 2 de juny de 2015

Brasil- Rio de Janeiro - Pa de Sucre - Via dels Italians - 16-05-2015

El Pa de Sucre és el vigilant de la Bahia Guanabara, és visible de tota la ciutat, especialment des de les platges. És una mole de roca que s'alça 396 metres des del costat del mar. 

Rio de Janeiro té dues referències clares, el Cristo Redentor Corcovado i el Pa de Sucre. Les dues tenen vies boniques que conviden a ser escalades. En el cas del Pa de Sucfre, la via més coneguda és la via dels Italians que va per la cara oest. Oberta al 1975 en artificial utilitzant tacs de plastic com els que fem servir per penjar quadres a casa. En l'any 1981 es va re-equipar per forçar-la en lliure. Realment la Via dels Italians, només té els dos primers llargs, després es desvia a l'esquerra per acabar amb els darrers quatre llargs de la via Secundo, una combinació espectacular per assolir aquest cim.

 El Pa de Sucre des del Cristo Redentor Corcovado.

L'aproximació va per un camí que surt de Prai Vermelha i fins que hi ha una indicació per pujar a l'estació intermitja del telefèric.  Agafem aquest camí molt transitat i pugem fins un coll, després a la dreta i en un no res som a peu de via. En total haurem estat uns 20 minuts en fer l'aproximació.

El Pa de Sucre.  La via va per l'aresta de la dreta.

 La primera tirada.

El primer llarg comença per una placa que ens portarà a un petit diedre, des d'aquí iniciarem una travessa ascendent a la dreta fins el fil de l'esperó que seguirem fins a la reunió. R1. 40 metres 5c/6ª.

 La segona reunió.

En el primer llarg ja hem vist de que anava progressar per aquesta roca, passos molt fins verticals i d'adherència, doncs la segona segueix igual, però un xic més difícil, ja que són 45 metres de 6a, 6a+.

Aquest dos llargs, ja justifiquen haver vingut fins aquí, són d'una elegància i una bellesa sorprenent. Té tot el sentit haver forçat en lliure i haver equipat aquest dos llargs novament. 

 En Rafel cent la 5ª tirada.

El tercer llarg sortim rectes fins un lloc que hi ha un cable d'una antiga ferrata, d'aquí anem a l'esquerra i anem progressant per al costat d'una canal vertical, al final cal anar a cercar un parabolt a l'esquerra i dos grampos més fins a un replà que ens costarà trobar la reunió, ja que està  totalment a l'esquerra sobre un blocs. R3 50 metres. 4c Atenció el fregament de les cordes.

Sortim de la reunió vertical per anar a l'esquerra novament, deixant uns grampos que segueixen rectes que són d'una variant. R4 25 metres 4c

Ara estem a la via Secundo, sortim vertical amb una escalada plaent, però amb un grau mantingut de 5b. R5 35 metres 5b



La 6ª tirada.

Seguim verticals amb la mateixa tònica de la tirada anterior, passos bonics però mantinguts fins entrar en un tram herbós que ens portarà a la reunió. R6 30 metres 5b


 Una reunió amb els típics "grampos"

 Reunió 6ª molt comfortable.

Ara fem un flanqueig a la dreta d'uns 20 metres de IIº fins a la reunió. Realment és un canvi de reunió. R7 20 metres IIº.


Ens trobem a davant nostres un diedre allisat per l'aigua, però una mica "empotrats" anem pujant vertical fins que hem de deixar el diedre per sortir a la dreta  on trobarem la reunió. R8 30 metres 5a.


Ja estem a la darrera reunió, amb tots els cables del telefèric a tocar.



Ara només ens resta una placa de 15 metres que ens portarà a la terrassa del telefèric.

Foto cim.

Estem contents, aquesta via ens feia molta il·lusió, i al segon dia d'arribar ja la tenim al pot, que més podem demanar?
Si mai aneu a Rio no us deixeu les cordes, només per aquesta via ja val la pena. 

Aquí podem veure la via que va just pel mig de la paret.

Horari: de 3 a 4 hores
Material: 12 cintes exprés i algunes bagues llargues pel fregament de les cordes.
Descens: podreu baixar fins a l'estació intermitja gratuïtament. Els escaladors no paguen. Com fa molts anys quan feis la Paret de l'Aeri a Montserrat.
Primera ascensió: Luciano Dapozzo, Giusto Nardine, Lorenzo Lorenzine et Franz Dallago.
La ressenya la trobareu al llibre de l'Arnaud Petit, o a la guia URCA de Flavio Daflon.


2 comentaris:

  1. Renoi quina via mes maca!! ara que es veu potent!! les soles dels gats aquí han de treballar i el magí també enhorabona!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó ja, cal practicar l'adherència i a tibar de petites regletes. Una gran via del Brasil.

      Elimina