Follow by Email

dilluns, 6 d’abril de 2015

Els Estrets d'Arnes - La Gronza Sud - Via "Salshishes Tibetanes" 4-4-2015

 Aquest any tornem a triar els Ports per Setmana Santa, quan hem sortit de casa no sabíem si podria escalar, un accident domestic m'ha deixat un dit index fotut, el porto embenat i no el puc utilitzar, així que anem a fer alguna escalada senzilla per veure com funciona el tema.

La via Salshishes Tibetanes és una via que presenta poca dificultat i que sembla que amb la meva situació es deixarà conquerir.

Els Estrets d'Arnes estan més bonics que mai, les darreres pluges fan que el riu baixi amb molta més aigua. L'aigua dona vida i fa que tot tingui un color verd, que els dolls d'aigua estiguin més nets que altres cops. Tot plegat un espectacle de la natura que tenim la sort de poder gaudir.

 La via no presenta cap dificultat per sobre del IV+, els primers llars es poden anar empalmant sense problemes, tirades curtes sense passos obligats, just el que necessito per avui.
 A l'altra vessant les Roques del Don, on un parell de cordades estan gaudint del pler de l'escalada.
 Nosaltres comencem un xic abrigats, fa vent i no ens toca el sol.
 Però poc a poc ens comença a tocar el sol  de resquitllada 
 Anem alternant les tirades sense problemes. 
 Aconseguiré fer tota la via sense utilitzar el dit fotut 

Hi ha moments que el fet de tenir el sol a contrallum ens costa de veure les assegurances, però utilitzant la lògica les anem trobant totes sense problemes.
 
Totes les reunions són còmodes i equipades per baixar en ràpel.
 Aquests dies els Estrets semblen una processo de Setmana Santa.
 Un tram una mica més dret l'hi dona una mica més de gràcia a la via. 
 La roca és bona en general, però en els darrers 3 llargs ho és especialment. Només cal tenir cura els 10 metres últims per arribar al cim. 
 Poc a poc notem que la via es va acabant 
 Passos bonics del penúltim llarg 
 Assegurant a l'Ita en el penúltim llarg 
 Un pas un xic dret abans d'entrar el tram fàcil del darrer llarg que ens portarà al cim. 
Després cal caminar per la dreta fins arribar el cim principal.  Foto cim 
 Foto Cim.
Un curt ràpel que fem amb les cordes d'una parella que hem trobat el cim, ens deixarà a la canal que ens tornarà a peu de via. Al fons les Roques de Benet.

Una via que ens ha deixat força bé, si tenim en compte que ha estat un regal, ja que no esperem fer cap escalada.

1ª Ascensió: M. Huguet i I. Monsonís el 2001
Material: 10 cintes i bagues de reunió. ( via equipada)
Dificultat: IV+
Us deixo la ressenya del bloc eskalatzencas . També la trobareu en el Vertex núm. 202





2 comentaris:

  1. Vaja Manel, que t'ha passat al dit? almenys heu pogut fer una via i prou llarga gaudint dels Ports, que ferm havia d'estar tot amb tanta aigua!. Molt bo el blog del Xabier Larretxea.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem vaig clavar un tornavís a la punta del dit índex. Segurament en una setmana mes tot quedarà normalitzat. Per sort encara varem poder gaudir de l'entorn fent una via facileta.

      Elimina