diumenge, 27 de juliol del 2014

Pirineu - Cim del Bardamina 3079 metres 26/07/2014

El cim de Bardamina és un dels 3.000 poc conegut, està adormit sota la faldilles del Posets, aquest l'eclipsa totalment. Però això en lloc de ser un inconvenient és una gran avantatge pels que ens agrada anar a llocs on no hi ha massa gent. Us ben asseguro que un cop deixeu el Llac de les Alforches i enfileu en direcció al cim,  difícilment trobareu a mes gent i gaudireu d'una ascensió tranquil.la i plaent per la seva tranquil·litat.

Cim del Bardamina

Cascada d'Espiantosa 

Per aquest cap de setmana la previsió meteorològica no era massa bona, especialment pel divendres, però ens vàrem arriscar.  Deixem el cotxe a la Pleta del Estallo i enfilem en direcció al Refugi Àngel Orús  Comença a ploure un mica però no ens parem sembla que més amunt la turmenta ha estat forta.


Un xic més amunt para una mica de ploure i s'agraeix. 


Els lliris estan en el seu millor moment.

La pujada fins el refugi no té cap mena de dificultat, només que de tant en tant ens hem de protegir de la pluja, per sort, no plou en massa intensitat.

Arribem al Refugi Ángel Orús a 2.095 metres amb una mica menys de les dues hores.  Tenim gana de sopar i d'anar a dormir.


 El matí, quan just clareixa enfilem el camí que coincideix amb el que va al Posets, aquest primer tros anem ben acompanyats, ja que la majoria de gent va aquest cim. Arribarem a un punt que marca la direcció al Refugi d'Estós, aquí hem de baixar una mica per creuar el torrent de la Llardaneta, després pugem fins que hem de tornar a baixar fins a la Cabana de la Llardana, després seguim planejant fins que fa un xic de puja que ens portarà al llac de les Alforches.



 Un moment estel·lar és quan el sol comença a tocar als cims que ens envolten, el dia es presenta molt net i clar.
 Arribant a la Cabana Llardana


 Poc a poc el dia va guanyant en intensitat, però a nosaltres encara ens toca l'ombra, fa un matí fresc,.
 Quan hem arribant al llac de les Alforches hem enfilat totalment a l'esquerra per un lloms que ens han portat a una sèrie de llacs petits. Anem seguint unes fites que ens porten a la Vall dels Ibons, però aquí hem de tombar per anar a cercar uns lloms herbeis que ens permeten guanyar alçada. Ara ja sense senyals ni fites anem progressant per on sembla més lògic.
 Bones vistes dels llacs.
 Anem progressant en direcció a la dreta, per anar a cercar un esperó que baixa del cim.
 Per gaudir bé del paisatge que ens envolta és del tot necessari fer una parada. Després seguirem per una tartera amb alguna grimpadeta fàcil fins a sortir a la cresta. 
Des de la cresta podem veure el Llac de Bardamina i els cims que envolten a la Vall d'Estós.  
 Resulta sorprenent veure el llac gelat sota el Coll de Paul 
 Quan ets al cim és quan et dones compte que estàs sota el Posets.
 En Marc amb la foto del Cim
 Foto Cim.
 Desfem la cresta
 Altra cop a la Cabanya.
 I el Refugi.

Una bona ascensió, amb uns bons amics, que ens ha permès gaudir d'un paisatge bonic i d'un cim molt bonic i amb molt bones vistes. No el deixeu a banda, té el seu encant. 

diumenge, 13 de juliol del 2014

Montserrat - La Pastereta - Via Funció Clorofíl·lica. 12/07/2014

Després d'un intent frustrat en una altra via, anem a La Pastareta, en ment tenia anar a repetir la Vilmambar, doncs sempre que l'hem fet ens ha agradat molt; però quan arribem a peu de via veiem una altra cordada disposada a començar. Altre cop ens veiem obligats a canviar els plans, sembla que avui no és el nostre dia. Ja que estem aquí, anem a la via del costat, més fàcil, però per fi podrem escalar una mica.

 La Pastareta 
 Començant el primer llarg
 Vista del primer llarg des de la primera reunió.
 El primer llarg segueix un diedre molt marcat, sempre en tendència a l'esquerra i seguint uns parabolts vermells. Els passos són bonics i permetent una escalada plaent, sense massa dificultat. Així, sense donar-nos compte ja estem a l'entrada de la primera reunió, un passet tonto i ja hem arribat. 50 metres, V.
 Iniciant el segon llarg.

El segon llarg va seguint el mateix diedre, fins que més o menys la meitat de la tirada va a l'esquerra. Llarg bonic amb bona roca. R2 45 metres. IV



El tercer llarg surt vertical de la reunió, fins que s'ajunta amb l'aresta que seguirem fins a trobar el ràpel. R 3 40 metres IV.


Bones vistes del Gegant Encantat


Iniciant el  primer ràpel


Segon ràpel.


i finalment el tercer…...

Us deixem la nostra ressenya. 


dilluns, 7 de juliol del 2014

Montserrat - Magdalena Superior - Via Ignasi Jorba - 06/07/2014

La Magdalena Superior ens atrau sempre, tenim molts records personals lligats en aquesta bonica agulla, per això, de tant en tant ens agrada anar fer-hi alguna escalada. Avui anem tard i per postres hem de tornar d'hora, així que no ens compliquem massa la vida i anem a la Via Ignasi Jorba.

La via Ignasi Jorba xafa descaradament la Mingo Arenes, per postre quan l'han obert i quan la re-equipat no han estat capaços de respectar la via original i només equipar la part nova. Francament és una llàstima.

 Només sortir de Sant Joan i veure-la tan esvelta ja ens il·lusiona.  Tenim ganes d'anar-hi i acaronar amb molt de compte les seves presses, no ens agradaria que a mida d'anar-hi escalant les seves presses es malmetessin.
 Nosaltres som uns tradicionals així que fem d'una sola tirada fins on es feia la segona reunió de Mingo Arenes.
 Des d' aquí i amb un sol llarg ens posem a la reunió de l'arbre de la Mingo Arenes, per tal d'evitar el fregament de les cordes no passo totes les assegurances, tot i així els darrers metres el pes de la corda es nota.
 Lluny al fons podeu veure l'Ita a l'altra reunió. Aquests dos llargs empalmats resulten molt bonics.
 L'Ita entrant a la reunió.
 Ja només ens queda un llarg vertical i plaent que resolt molt bé l'Ita.
 Sempre he dit que no hi ha sensació més bonica que arriba a dalt d'una agulla.
Una fotografia clàssica i que no sabem les que tenim, però m'encanta veure al fons el Monestir. Certament som uns apassionats de Montserrat.


No us poso la ressenya perquè és molt fàcil de localitzar.

Material: 10 cintes exprés (ull saltant forces assegurances si voleu empalmar els dos llargs) i cinta de reunió. Cordes de 60 metres,

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!