Follow by Email

dilluns, 23 de juny de 2014

Montserrat - Pedra d'Esparreguera - Esperó del Místic 23/06/2014

Portem dos caps de setmana que no hem pogut sortir a escalar, tenim una mica de "mono", volem bona roca i assegurar-nos que ens ho passarem bé. Quan ens passa això sempre acabem repetint una via. l'Esperó del Místic a la Pedra d'Esparreguera té tots els ingredients, només té un problema, que hi toca el sol de ple. Fem confiança en que farà una mica de ventet.

Quan deixem el camí de Sant Miquel i comencem a pujar el tros curt que hi ha fins a peu de via, tenim dubtes, fa molta calor i a veure si ens ofegarem, però unes espurnes d'aire ens animen a encordar-nos i a començar. Som-hi!!


Primers passos de la via.

El Primer llar, comença en un parabolt molt rovellat, un xic més amunt i a l'esquerra, ja podem veure les altres assegurances. Sempre, els primers passos costen i més quan  es posen verticals, aquí cal apretar fort i s'escapa algun Ao, un ja no està tan fort com les altres vegades que l'havíem fet. Després ja per un terreny menys dret arribem a la reunió. R1 25 metres IV, 6a, V.

Tram més vertical del 2on llarg

 Arribant a la 2ª reunió.

El segon llarg és el més bonics de tots, comença un xic balmat i costa arribar al primer parabolt, després cal navegar i anar cercant les millors presses, sempre ben assegurat, quan la dificultat baixa una mica, les assegurances també estan més distants. Un gran llarg per gaudir de l'escalada montserratina. R2 40 metres V+ (6a), V, IV.
Dubtant en el tercet llarg.
De la segona reunió sortim en diagonal a la dreta fins un primer parabolt, aquí dubto una mica, però ja veig el següent, passos verticals i bonics, fins a guanyar l'esperó, després, abans d'arribar a la reunió, trobarem un tram descompost que cal tenir cura. R3. 30 metres IV, V, IV. 
 Primers passos de la quarta tirada.
 Algun pas complicat. 
 Entrant a la quarta reunió. 

Sortim en tendència a l'esquerra per anar cercar el fil de l'espero, passos fins i difícils  però ben assegurats, fins que arribem a sota d'una llastra descomposta, compte amb la roca.  R4 30 metres. V, V+, V.
Ultims passos. 

Ara ja només ens queda superar un pas desplomat, però que no dona massa bona confiança, la caiguda representa picar de pues, això no m'agrada i em fa molt respecte, m'ho miro per la dreta, i no ho veig, finalment surto recte i fins el cim. R5 15 metres V+ /Ao.

 Foto cim. 

Malgrat la calor, ens ho hem passat molt bé, el vent ens assegurar una bona escalada. Seguim pensant que és una via per repetir, amb aquesta l'hem fet 5 cops.

Us deixem la ressenya i les dades de la via.

4 comentaris:

  1. Hola, a nosaltres ens passa el mateix, uns dies sense toca pedra i repetim !!!!!. Aquesta no la tenía controlada, sembla bonica. Una abraçada desde les Dolomites.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Trini, esperem trobar-vos aviat per Montserrat.

      Elimina
  2. Una via que crea addicció! on no hi regalen res i cal escalar força, pas durot a la primera tirada i coco a la segona, del darrer com dius, millor no caure....un bon repte després de força dies sense grimpar, aneu forts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Jaume, anem fent, el mes important es passar-ho be.

      Elimina