Follow by Email

divendres, 2 de maig de 2014

Climbing in Oman Part VII - Wadi Tiwi - Via Juliette Jauffret -

Quan em llevo al matí recordo que en algun lloc he llegit que el Wadi Tiwi és el Nepal d'Oman, certament hi ha una certa similitud, intento fer comparacions, les cases, la vall, la gent. Possiblement és una mica exagerat, però si que he de reconèixer que és el lloc més bonic de tots els que hem anat aquestes vacances.

Avui ens hem despertat d'hora, però ens hem llevat tard, esmorzem i fem l'aproximació a la via Juliette Jauffret. ho fem creuant el poble i després baixem al riu i pugem directament a peu de via. No arriba l'hora i ja estem començant a preparar el material.

Els primers tres llargs van per una fissura molt plaent amb una roca impressionant. Escalada vertical, i que cal anar reforçant tots els llargs. Això si, totes les reunions estan ben equipades amb dos bolts.

Després cal anar a l'esquerra per una cornisa i cercar una reunió un xic amaga, cal desgrimpar uns metres. Després venen tres llargs que volten un sistema de sostres per la seva esquerra, llargs força mantinguts.

Tot seguit seguirem per l'esquerra d'una gran fissura durant uns quants llargs per anar a cercar després el diedre de sortida.

Total 13 tirades, cap d'elles inferior a Vé, i que requereix equipar amb assegurances flotants.

 Bona vista de la paret, la via va per la fissura del mig 

 La primera tirada impressiona però es deixa fer. 
 La segona tirada, molt similar a la primera però un xic menys exigent 
 Sortint de la quarta tirada,
 La cinquena reunió.



 La darrera reunió 
 Ja som el cim, són les quatre de la tarda i ens queden dues hores per fer 12 ràpels força complicats.
I tan complicats, quan portem 5 ràpels, s'ens ha fet fosc, en Jordi pantina tota la paret fent pènduls i no hi ha forma de trobar el següent ràpel. No ens queda altra remei que improvisar un bivac penjats com les gallines, sort que la nit no és freda i podrem aguantar malgrat la poca roba que portem.
 En el bivac penjats i embolicats amb les cordes, sembla mentida el que abriguen les cordes. 
 Només clarejar el dia iniciem els ràpels, no ens ha costat res trobar-los, que hi fa la llum del dia….

Aquesta via és una cinc estrelles, totalment recomanable, només un consell, cal llevar-se ben d'hora, ja que el dia és curt, i sinó ja sabreu que passa.

 Material: un joc d'aliens i de friends fins el nº 4, bagues llargues, dues cordes i moltes ganes d'escalar.

Oman és un país molt interessant per escalar, hi ha moltes parets per obrir i molt bones vies obertes, té l'encant de l'aventura que ara costa trobar per aquí.

Si us agrada l'escalada i viatjar no us ho penseu dos cops, val la pena.


En Qim, en Jordi, en Rafel i jo mateix al port de Muscat.

Fins la propera. 

3 comentaris:

  1. Guauuu, Però que tàpies!! uns dies de escaladass per recordar, eh?
    Felicitats pel viatge i les ascensions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Han estat ins bons dies, i malgrat el bon temps, no ens podem queixar de les escalades que hem fet

      Elimina
  2. Vaja golafres de roca us vau aplegar !! Molt maca la via i mira pèr on un bivac el darrer dia. Bona experiència amics.

    ResponElimina