dilluns, 26 de maig del 2014

Paret Bucòlica - Via Terra de Dinosaures - 24/05/2014

A la tarda del divendres, mentre anem en direcció a Oliana, anem creuant els camps que fa unes setmanes eren totalment verds i que ara estan fent uns canvis de color de verd clar a groc, especialment aquells que estan conreats de blat. Realment som uns privilegiats, ja que saber apreciar aquests canvis de la natura ens fa gaudir al màxim d'aquesta estació de l'any.

Aquest cap de setmana, anem a repetir una altra via que ja fa uns anys vàrem fer. El temps passa que vola, i allò que semblava que feia un parell d'anys et dones compte que ja n'han passat sis, però la roca està en el mateix lloc i els llargs que ens varen agradar segueixen sent els més bonics.

 Quan fem la curta aproximació no les tenim totes, fa vent, és humit i està nuvolat, fem confiança i esperem que fins a la tarda no canvii. Arribats a peu de via, al costat d'un bon pi, veiem el tipus de roca que ens haurem d'enfrontar, sense dubtes de molt bona qualitat.
 El primer llarg es desenvolupa per una gran placa, amb bona roca i amb unes assegurances molt ben col·locades, poc a poc la dificultat va augmentant i sempre és per superar algun ressalt. R1. 35 metres IV, V.
 

Pas molt bonic d'entrada a la primera reunió. 


 El segon llarg, potser és el més plaent de la via, comença vertical en direcció a l'esquerra, situats sota un petit desplom on ja haurem de fer una bona tibada, després ens costarà veure com seguir, sembla que pots prosseguir per la placa, però la solució és fer un parell de passos per un diedre de la dreta per tornar tot seguit a l'esquerra fins un bon furat, després la dificultat ja minva fins a la reunió. R2 30 metres V+ 6a, V.

 La primera reunió. 

 El tercer llarg, sortim de la reunió vertical amunt, poc a poc la cosa es va complicant fins que hi ha un pas un xic delicat, superat aquest seguim fins a la reunió per terreny més fàcil.  R3. 35 metres V, V+, V III.


 Per sortir de la reunió haurem de fer uns passos en bavaresa, després seguirem per una placa fins a una lleixa on començarem anar en diagonal a la dreta fins a trobar un forat, aquest és bo pels extrems, per la part del mig la roca no és massa bona, tot seguit haurem de tibar fins una pressa molt bona a la dreta i tot seguit ja entrem a la reunió. R4  25 metres V+, V, 6a.


 just treballant el pas més difícil de la 4ª tirade.


 El cinquè llarg, és el més lleig de tots, els primers metres són difícils V+, i després ja per terreny més fàcil fins el cim. R5 40 metres. V+ , IV.

 Els voltors que ens acompanyaven a la part final. 

 Quina joia veure els embassaments tan plens.


 Foto cim.

 Un bon detall de les vies amb una foto de rocaineu.

Una bona via, que no ens faria res tornar a repetir.

diumenge, 18 de maig del 2014

Montserrat - La Panxa del Bisbe - Pel Davant - Canaletes - 18-05-2014

Avui hem quedat amb el Xavi, fa dies que no escalem plegats i ell fa dies que no toca la roca, ens ha semblat que anar a La Panxa per la Via Pel Davant, ens aniria bé.

Hem pujat per les escales dels pobres, mentre anàvem parlant de vells records, així que la pujada s'ens ha fet curta i sense donar-nos compte ja érem a peu de via.

Tots dos l'hem fet unes quantes vegades, és una via que et deixa bé, amb els anys ha canviat i molt. Abans hi havia que clavar i posar algun merlet, ara està molt ben equipada amb espits.
 La Panxa del Bisbe, antigament anomenada l'Antipàtica. 

 En Xavi pujant el primer llarg.
Mentre he anat pujant per la primera tirada m'han passat un munt de records, el primer cop que la vaig fer, era una via amb un cert mite, cal recordar que l'equipament no tenia res a veure amb l'actual, anàvem amb les famoses cletes, amb un talabard de pit fet a casolanament, i recordo que posàvem un merlet en el pas més difícil i després un parell de claus més, era una escalada apassionant. Ara, malgrat l'equipament vaig en compte, sembla que he perdut agilitat i segurament he pres més consciència, sense cap mena de dubtes l'edat influeix i molt.
 La primera reunió. 

El primer llarg li posen V inf, jo li posaria V+. Per veure on comença, ens situarem a les escales i quan baixen en direcció el Pla del Ocells, mirem amunt i veurem un merlet evident i al seu costat el primer espit, després ja no hi ha pèrdua fins a la reunió, només ens queda una escalada plaent. R1. 40 metres; IV, V+, V.

En Xavi arribant a la segona reunió. 
El segon llarg surt per la dreta de la reunió, trobarem un espit que ens marca la direcció, anem en diagonal a la dreta i quan ja es veu més assolible, pugem vertical fins a trobar un 2on espit, seguim vertical i arribarem a un forat, hi ha una reunió, nosaltres l'hem agafat i hem tornat a l'esquerra, ja que volíem sortir per la canaletes. La segona reunió l'hem sota mateix de la canaleta. R 2. 20 metres  V, IV.
 La segona reunió. 
 El tercer llarg l'hem fet seguint la canaleta, és un llarg molt bonic, amb algun passa finet, Quan acabes la canaleta hi ha una reunió, nosaltres hem seguit fins una alzina. R3 40 metres IV+, IV, III.
 La quarta tirada va seguint per unes rampes amb algun tram més dret. R5 55 metres III.
Foto cim. 

La combinació de la Via Pel Davant amb la Canaletes resulta molt interessant i divertida. A nosaltres ens ha agradat molt. 
1ª Ascensió: 29-08-48 per Balcells, Cirera i Pla.
Material: 8 cintes exprés, i reunions.
Ràpel: per la vesant nord de 45 metres.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!

dijous, 8 de maig del 2014

El Peladet Oriental - Via Guineu Lliure 03/05/2014

No hem pogut fer el pont, aprofitem el dissabte per arribar-nos a lo Peladet Oriental , ens fa il·lusió fer la via Guineu Lliure, les explicacions que hem llegit en diversos post, ens animen anar-hi.
El lloc s'ho val, només cal veure aquesta panoràmica feta des de la pista que porta a la cantera.

 El dia es presenta preciós,  en aquesta vista sobre el poble de Rubies podem veure al fons els cims del Pirineu amb molta neu.
 Quan arribem a l'esplanada on deixem el cotxe,  només hi ha un altre cotxe que sembla que hi han dormit,  és la Silvia Vidal i un company, no puc estar-me de visitar l'ermita, és un racó que m'enamora.
 La primavera també ha arribat a Rubies. 
Ràpidament preparem el material i enfilem la forta pujada, que encara que curta, sempre la trobo un xic emprenyadora, es dreta i amb pedra solta, però com es curta amb poca estona ja som a peu de via. Una G i la bavaresa que hi ha sobre ens indiquen que ja som a peu de via. 
 El primer llarg, ja justifica una visita aquesta via. Una bavaresa que cal equipar amb els camelot 1,2, i 3 i combinant la tècnica de bavaresa i diedre superem aquest primer tros, després ja per terreny més fàcil anem progressant i amb una escalada "disfrutona " arribem a la 1ª reunió.  R1 45 metres, V+, V. IV, V.
 Superant la bavaresa. 
 L'Ita gaudint del primer llarg. 
 El segon llarg comença amb uns passos curiosos fins aconseguir el primer bolt, després cal llegir la roca bé fins el següent, passos molt interessants, per prosseguir en tendència a la dreta gaudint d'una escalada plaent i una roca sensacional. R2 40 metres 6a, V, V+.
 El segon llarg un cop fet el pas de 6a
 L'Ita arribant a la segona reunió. 
 El tercer llarg comença amb un pas estrany fins el primer bolt, per mi el pas més difícil de la via, per prosseguir amb uns passos amb molt bona pressa fins el següent, després baixa la dificultat fins arribar a la feixa, que seguim un tros, fins que pugem uns metres fins a la 4ª reunió. R4. 40 metres 6a IV.
 La tercera reunió .
 Des de la reunió, el quart llarg no sembla massa atraient, es veu amb un xic de vegetació, però un cop ens hi hem posat ha resultat un llarg molt bonic. R 4 50 metres IV, V, IV.
 Ara ja només ens queda un llarg molt curt fins el cim. R5 15 metres IV+.
 Sortint de la via.
Foto cim.

Via molt recomanable, que està molt ben aconseguida i que a nosaltres ens ha agradat molt.

Primera ascensió: B. Jover Octubre 2008.
Material: Camelots 1,2, i 3 per la primera tirada. 12 cintes exprés.
Ressenya: la trobareu aquí

divendres, 2 de maig del 2014

Climbing in Oman Part VII - Wadi Tiwi - Via Juliette Jauffret -

Quan em llevo al matí recordo que en algun lloc he llegit que el Wadi Tiwi és el Nepal d'Oman, certament hi ha una certa similitud, intento fer comparacions, les cases, la vall, la gent. Possiblement és una mica exagerat, però si que he de reconèixer que és el lloc més bonic de tots els que hem anat aquestes vacances.

Avui ens hem despertat d'hora, però ens hem llevat tard, esmorzem i fem l'aproximació a la via Juliette Jauffret. ho fem creuant el poble i després baixem al riu i pugem directament a peu de via. No arriba l'hora i ja estem començant a preparar el material.

Els primers tres llargs van per una fissura molt plaent amb una roca impressionant. Escalada vertical, i que cal anar reforçant tots els llargs. Això si, totes les reunions estan ben equipades amb dos bolts.

Després cal anar a l'esquerra per una cornisa i cercar una reunió un xic amaga, cal desgrimpar uns metres. Després venen tres llargs que volten un sistema de sostres per la seva esquerra, llargs força mantinguts.

Tot seguit seguirem per l'esquerra d'una gran fissura durant uns quants llargs per anar a cercar després el diedre de sortida.

Total 13 tirades, cap d'elles inferior a Vé, i que requereix equipar amb assegurances flotants.

 Bona vista de la paret, la via va per la fissura del mig 

 La primera tirada impressiona però es deixa fer. 
 La segona tirada, molt similar a la primera però un xic menys exigent 
 Sortint de la quarta tirada,
 La cinquena reunió.



 La darrera reunió 
 Ja som el cim, són les quatre de la tarda i ens queden dues hores per fer 12 ràpels força complicats.
I tan complicats, quan portem 5 ràpels, s'ens ha fet fosc, en Jordi pantina tota la paret fent pènduls i no hi ha forma de trobar el següent ràpel. No ens queda altra remei que improvisar un bivac penjats com les gallines, sort que la nit no és freda i podrem aguantar malgrat la poca roba que portem.
 En el bivac penjats i embolicats amb les cordes, sembla mentida el que abriguen les cordes. 
 Només clarejar el dia iniciem els ràpels, no ens ha costat res trobar-los, que hi fa la llum del dia….

Aquesta via és una cinc estrelles, totalment recomanable, només un consell, cal llevar-se ben d'hora, ja que el dia és curt, i sinó ja sabreu que passa.

 Material: un joc d'aliens i de friends fins el nº 4, bagues llargues, dues cordes i moltes ganes d'escalar.

Oman és un país molt interessant per escalar, hi ha moltes parets per obrir i molt bones vies obertes, té l'encant de l'aventura que ara costa trobar per aquí.

Si us agrada l'escalada i viatjar no us ho penseu dos cops, val la pena.


En Qim, en Jordi, en Rafel i jo mateix al port de Muscat.

Fins la propera.