Follow by Email

dilluns, 21 d’abril de 2014

Ports de Beseit - Via Caspa i Càries - 19/04/2014

Abans de seguir explicant la resta d'escalades a Oman, intercalaré l'escalada que hem fet aquesta Setmana Santa.

Durant molt anys, vàrem estar baixant un mínim de dos cops cada any als Ports, així hem anat fent la majoria de les vies de les Moles del Don, de les Roques de Benet, La Gronsa Central i també de la Roca Dreta. Algunes les hem repetit en diverses ocasions.

La Gronsa Sud, l'havíem deixat durant molts anys apartada, el seu aspecte no massa dret no ens atreia i sempre escollíem altres escalades més verticals de la zona.
Durant molts anys, va ésser una zona tranquil·la on difícilment et trobaves amb altres cordades escalant.
Amb el temps la cosa ha canviat, i més per Setmana Santa, on hi ha gent a tot arreu. Ara els Estrets semblen les rambles, i al migdia no hi ha gorg sense alguna família parada.
Estem de sort, hem pogut viure una altra època amb molt menys massificació, on encara hi havia un xic d'aventura.

Aquesta Setmana Santa ens feia gràcia anar a veure "La Rompinda del Silencia" a Calanda, uns espectacle impressionant, on veus que gent de totes les edats apareix a la plaça del poble poc abans de les 12 del migdia amb el seu tambor. Poc a poc, la plaça es va omplint de gom a gom, i a les 12 comença "la rompida del silencio", sembla que les orelles et tenen que esclatar. Poc a poc, i com si fos una competició, van picant fort i més fort. Passats 3/4 d'hora, comencen a desfilar per anar tocant per tot el poble, és després quan t'adones que les teves orelles nomes senten que xiulets, i necessites poc més d'una hora per tornar a la normalitat. Sincerament, com a menys un cop si té que anar.

Després, nosaltres hem enfilat cap a Horta de Sant Joan i  Cap a Arnes. De bon matí iniciem la pista asfaltada que porta a els estrets, deixem la furgo i enfilem pel camí direcció a la gorja.

 La via que hem escollit és a la Gronja Sud, mirador de les Roques del Don, una via senzilla, ideal per començar a fer vies de més d'un llarg, equipada que només cal portar cintes expres. El nostre objectiu era tenir una altra vista dels estrets i això ho hem aconseguit. Només per aquestes vistes ja val la pena.
 La Gronsa Sud. 
 Llevar-se d'hora sempre té premi, només iniciar els Estrets, ja veiem a poc més de 20 metres, aquestes cabres que pasturen sobre l'herba verda. Al tornar les tornarem a veure, però agitades sota d'una balma i mirant des de lluny la quantitat de gent que va amunt i avall per la gorja. Elles que no entenen de Setmana Santa i d'aglomeracions es situen on es senten ben segures.
 L'aigua transparenta que corre pel fons del torrent va formant una sèrie de gorg que no saps quin d'ells és el més bonic.
 Després d'una curta aproximació, acompanyada de la fresca del matí, arribem a peu de via, però abans haurem tingut de grimpar per unes rampes fàcils fins un replà on hi ha un spit i bolt que ens marquen el inici de la via. L'Ita, que encara que porta un refredat d'elefant, decideix començar.
 Els primers quatre llargs no presenten cap altra dificultats que anar localitzant el itinerari, són senzills i amb molt bona roca. Tot i així, en algun tram cal tenir cura. El primer llarg, cal anar pujant per unes rampes amb tendència a la dreta.  R145 metres III

 El segon llarg conserva la mateixa tònica, terreny fàcil amb tendència a la dreta. Reunió en un replanet. 2on llarg 45 metres III
 El tercer llarg, surt un xic vertical per després començar a tirar a l'esquerra, el principi un xic més difícil i després ja més fàcil. R3 40 metres IV - III.
 La segona reunió amb el camí dels Estrets al fons. 
 El quart llarg, va totalment en tendència a l'esquerra, primer més fàcil i després amb algun pas més difícil fins anar a buscar un bosquet al peu d'un esperó. R4 40 metres III, IV, III.
 L'Ita entrant al bosquet de la 4ª reunió. 
 Un cop situats a l'esperó, la cosa ja canvia, l'escalada és més vertical, i a la vegada molt més bonica. El Vè llarg, progressa recta, amb passos força bonics fins que quasi a la reunió agafa tendència a la dreta. R5 45 metres -V.
 Ens les reunions convida a donar-se la volta i contemplar aquest paisatge tan diferent i a la vegada encisador.
 Portem tota la via a l'ombra, però ara comença a sortir el sol just per la vertical de la paret, això ens molesta un xic, ja que et dificulta a veure la continuïtat de la via. Per altra banda, també agafa una mica més de color i et permet fer algunes fotos amb més contrast.  R6. 45 metres IV+.
 l'Ita assegurant atentament a la 5ª reunió. 
 L'Ita entrant a la reunió 6ª
 El següent llarg cerca el fil d'un esperó vertical amb molt bona pressa. La llàstima és que quan t'hi sens bé ja has arribat a la reunió. R 7. 25 metres IV.
 Ara ja sí, amb el sol de cara entrant a la reunió 7ª
 Començant el 8è llarg, sortim de la reunió a la dreta per progressar després vertical, quan arribem en una petita balma amb un replanet a sota, farem el pas més difícil de la via (Vè) i després seguirem recte amunt fins a una reunió. Aquí podem pujar fins el cim, però és millor fer la reunió per poder sentir millor al company.

 L'Ita a la 7ª reunió, un lloc plaent i més quan et comença a tocar el sol. Val a dir, que durant tota l'ascensió ens ha fet un xic de vent i que gràcies al paravent hem anat molt bé,
 L'Ita arribant a la darrera reunió amb un bon fons. 
 El cim té premi, que és unes bones vistes  a les Roques de Benet i  a La Gronsa Central.
 Des d'aquí podem veure algunes de les vies que hem fet a la Roques de Benet, la via Esther, El Puro, la Mas- Colomer a la Llastra. Unes grans clàssiques de la regió.
 Contents al cim.

Ressenya facilitada per "Amunt sempre Amunt"

Material: 10 cintes exprés i reunions.
Primera ascensió: M.Higuet i I. Monsonís 2002
Horari: 3 a 4 hores

Descens: Des del cim marxar en direcció a la Gronsa Central i només baixar trobarem un ràpel que ens deixarà en un bon rebla, després seguir baixant i per anar a cercar un coll que per una sèrie de canals (vesant de pujada) ens deixarà molt proper de peu de via.  Uns 25 minuts.

Ens agradat veure l'altra cara dels Estrets, també els darrers 4 llargs estan molt ben aconseguits. Via fàcil, molt aconsellable per iniciar-se a les vies llargues.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

6 comentaris:

  1. Bonica vía, i quines vistes, i quin día de sol, i i i i i ...... Felicitats amics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta si que us agradarà, te un grau per gaudir de l'Escalada i el lloc s'ho val.

      Elimina
    2. Nosaltres fa molt molts anys, vam fer una que creiem es diu alguna cosa de "No vendas la piel del oso ........", però no sabem exactament si era aquesta o la vostra, té la mateixa graduació. Salut

      Elimina
  2. Hola Manel!! No pareu esteu fets un esportistes...bon reportatge.

    abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Francesc, anem fent el que podem, pero combinem l'Escalada amb la fotografia. Ens ho passem molt be i esperem poder gaudir-ho uns quants anys mes. Fins aviat.

      Elimina
  3. Ja trobava a faltar una crònica d'escalada parella....però ja veig que no heu pas deixat el material a casa jejeje.
    Quina zona més agradable aquesta dels estrets d'Arnes, haurem de baixar-hi mes sovint.

    ResponElimina