Follow by Email

dissabte, 22 de febrer de 2014

Sant Llorenç del Munt - Roca de les onze Hores - Punta d'en Clerc - 22/02/2014

Avui hem decidit anar a La Granota al Monestir Montserrat, però quan hem arribat a peu de via, m'havia deixat els peus de gat de l'Ita, hem dubtat una mica, no sabíem si anar a caminar, però hem decidit tornar a casa, prendre els gats i anar a La Mola. Com ja era tard, hem escollit la Punta d'en Clerc, aquesta no falla mai.

 Des de que l'han restaurat no l'havíem repetit, han fet una bona feina, peça per peça, i ben col·locades, possiblement hi ha un pas, al sortir de la primera reunió, que anava un xic més a la dreta i el parabolt, et condiciona una mica, i la segona reunió, els dos parabolts estan massa oberts i t'obliga a posar el triangle de forces massa obert. La darrera tirada està impecable. Felicitats pels restauradors.
 Els passos del primer llarg, quan es posa dret, són obligats però molt bonics. Nosaltres sempre empalmem les dues primeres tirades i surt un llarg molt divertit.
 L'Ita entrant a la segona reunió (primera nostra).
 Aquest tros de la segona tirada és exigent, però a la vegada molt plaent, bona roca, vertical i a gaudir del plaer de l'escalada.
 Tram bonic al costat d'un gran bloc.
 L'Ita ja sortint del tram difícil.
 Al final el dia ha acabat molt bé, hem repetit una via, que hem perdut el compte dels cops que l'hem fet, però com sempre, és una via que et deixa un bon regust.


A veure si aviat podem tornar a Montserrat i amb els peus de gats.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!

6 comentaris:

  1. Felicitats, fa molts anys que la vem fer, i recordo el últim tram fort, Una abraçada !!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies parella , si ja fa molts anys, val la pena repetir-la.

      Elimina
  2. Us agrada més grimpar que caminar ; )) !! Bona pujada

    abraçada

    ResponElimina
  3. Una gran clàssica la Clerc. Amb la restauració no ha perdut gens el seu encant. Finura d'equilibri a l'inici i dura dura la sortida, encara no ma sortit mai en lliure. La darrera vegada encara hi havia un espit que ballava al pas clau, i ves, no convidava massa a testar-lo jajaja

    ResponElimina
    Respostes
    1. El darrer pas es massa difícil per mi, si be m'havia sortit fa uns anys, ara ja ho dono per perdut. La Via ha quedat molt bé.

      Elimina