diumenge, 27 d’octubre del 2013

Tossal de la Feixa - Via Jaume Casellas - 26/10/2013

Des de que vàrem veure publicada la ressenya fa força temps, ens havia cridat l'atenció, però ens va sembla que el fet de que estès trencada per dues feixes no la feia atractiva. Aquesta setmana passada i veien la ressenya al bloc de l'escalatroncs i les seves explicacions, no ens hem pogut estar d'anar-hi. 
Quan es veu des de baix, certament crida l'atenció, si més no, es veu força curiós, així que deixem el cotxe en el revolt tancat i comencem a pujar per un corriol que ens portarà fins a un mas. 

El mas, és força bonic, quina llàstima que estigui deixat, quantes histories tenen amagades aquestes parets. Encara podem veure les conilleres en força bon estat. Des d'aquí seguim pujant per un caminet molt ben traçat fins que hi ha una fita que ens indica que l'hem de deixar, després per terreny més brut seguim fins al peu de via.  Uns 35 minuts.
Foto segon llarg.
El primer llarg comença amb una  cornisa que va en direcció a la dreta, al final trobarem un espit, aquí ja podem començar a pujar, un nou espit ens indica que hem de canviar de canal, tornem a pujar fins que trobem un nou espit que ens indica que hem de tornar a la dreta per entrar a la reunió. Aquí hi ha un pas un xic balmat i et demana fer una tibadeta.  R1 40 metres IV, V.

Des de la reunió, ja veiem un espit més amunt, però abans hi ha un pitó, la roca és bona en general, (conglomerat), però hi ha algun tros trencat, un cop a l'espit i per tal d'arribar el pont de roca ens ve un tros vertical i un xic exposat. En la ressenya original hi marcava un altre espit, sembla que l'han tret, però hi ha el "casquillo" i com en portava un l'he posat i després l'hem tret, així el pas ha quedat més ben assegurat, després del pont de roca, hi ha uns passos bonics, verticals i amb roca més bona, per seguir per una canal fins un collet. Nosaltres hem muntat la reunió en un pinet.  40 metres, IV, V, III. 

Des d'aquí marxem al peu del següent espero, on hi ha un espit que marca l'inici. 
La tercera tirada va pujant per unes canals, amb bona roca i ens podrem assegurar amb bagues a les savines i alguna assegurança flotant. 35 metres IV.

Prosseguint vertical deixant un diedre que marxa a la dreta, veurem un espit a l'esquerra a l'esperó de l'esquerra, després pugem un tros vertical, fins que veiem que ens podem situar a la vertical de la reunió  si marxem a l'esquerra. 25 metres IV.
Des de la reunió estant, veurem el següent espit un xic amunt, cal anar en compte ja que està una mica amunt,  després del pas que ens assegura l'espit, la cosa ja és més fàcil fins el cim. 30 metres IV, III.
Foto cim de la part de conglomerat. 
Des d'aquí hem de caminar fins on comença la darrere part i on canvia la roca a un calcari boníssim. 


Sortim fent una tibadeta fins el primer espit, després hi ha uns passos fins per sortir del segon espit, entrem en un diedre amb roca més bona, seguim vertical fins que passem a la dreta per entrar a la reunió.  25 metres V+.

El setè llarg, segueix una canal/diedre que poc a poc es va posant vertical, després podem anar un xic a la dreta, per tornar a l'esquerra amb uns passos molt bonics. 25 metres IV+.

Vuitè llarg, està clar, cal seguir un diedre fabulós que tenim sobre nostre, passos bonics i disfrutons, un espit, un altre espit i seguim fins a trobar un pitó, aquí marxem a l'esquerra i ens enfilem fins un còmoda   repla a la vertical de la reunió.  25 metres  V+.

Arribant al pitó del 8è llarg. 
Des de la reunió, ja veiem per on va el proper llarg, un xic amunt i a l'esquerra veureu dos espit, i ja es veu que seran uns passos molt bonics i ho són.   V+
Foto cim.
Des del cim, per baixar, heu d'anar a un collet, després fent un flanqueig entrareu a una canal, segui-la i us portarà a l'alçada d'on comença la part de calcari, d'aquí surt un camí molt bonic que us portarà al poblet de Sallent i després per la pista fins el cotxe.

Nosaltres hem pujat seguint les explicacions del bloc de l'Escalatroncs, i hem baixat seguint les explicacions de la guia Roques, Parets i Agulles de l'Alt Urgell.
Casa del Poble de Sallent amb una figuera impressionant. Les figues estàvem d'allò més bo.

Ens ha agradat;  l'aproximació, l'escalada, la combinació de les dues roques, el terreny d'aventura, la tornada pel camí que porta a Sallent. Tot plegat una bona jornada.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 



6 comentaris:

  1. Una bona via de contrastes, conglomerat i calcari, en un lloc tranquil. Enhorabona

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joan, tens raó un lloc de contrastes i molt tranquil, a voltes fa falta anar a llocs així.

      Elimina
  2. Una clàssica per disfrutar, en un entorn salvatge però domesticat, enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, certament varem gaudir força d'aquesta clàssica. Un bon record.

      Elimina
  3. Ostres, quina vía més curiosa, i sobretot el lloc tan tranquil !!! s'ha de anar...... Records i fins aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur queus agradara, a nosaltres ens va deixar força be. Salut.

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem