Follow by Email

diumenge, 29 de setembre de 2013

Montserrat - Serrat de les Garrigoses - Via Matarrates - 29/09/2013

Marxem cap a Montserrat, amb un dia transparent, amb un xic de vent, tot sembla perfecte. Arribats a Collbató deixem el cotxe a baix i pugem fins a peu de via.

El començament és clar, hi ha el nom a peu de via, el primer llarg es veu molt bonic, doncs som-hi...


 Fins arribar al primer parabolt cal tenir un xic de cura, no és difícil però la roca és trencadissa, després fem un pas a l'esquerra i ens situem sota del diedre, seguim pel diedre amb passos bonics i ben assegurats fins arribar a una reunió, seguim vertical, ara per una placa amb una roca extraordinària fins a una llastra que seguirem fins a la reunió.  45 metres V+
 En el diedre de la primera tirada.
 La primera reunió.
 Després sortim per un tros terrós i amb punxes en direcció ascendent a l'esquerra, quan arribem a un parabolt, progressem vertical, però sempre en tendència a l'esquerra fins entrar a una canal, progressant per la canal arribarem a la 2ª reunió. 45 metres IVº
 Ara ens toca seguir per la canal, cal tenir molta cura amb les pedres, ja que van directes al que està a la reunió.

Arribats a la tercera reunió i veien la mala qualitat de la roca, optem per baixar, ja tornarem a fer una via més maca. Avui els bons records de la via Aranya m'han traït, que hi farem. No sempre pot sortir tot bé.

Anant a cercar la Canal de les Garrigoses.


8 comentaris:

  1. Ei, llàstima és una via d'aventura. Tret del primer llarg la resta cal anar seguint la intuïció. el flanqueig del sostre és un llarg maco. Però res a veure amb l'Aranya.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, certament teníem els nostres dubtes, ja que les vies d'aventura ens agraden força, pero varem veure que abans dels darrers llargs hi ha un tros molt podrit i amb poc atractiu. Segurament ens varem equivocar, pero ahir ho varem veure així, sempre hi podrem tornar. Gràcies pels teus comentaris.

      Elimina
  2. Tens raó pel que fa a la 3a. tirada, però és una llastima que no l'acabéssiu perquè la par de dalt us hagués agradat força

    Salut i a escalar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una mica ja ens ho pensàvem que possiblement els tres llargs darrers serien millors, pero el que venia tot seguit es veia molt podrit. De totes maneres gràcies Joan, sempre hi podem tornar.....

      Elimina
  3. Una mica de calor, oi? Be, nosaltres marxem el 15 de octubre i durant un mes a Dolomites, per fer el que puguem però més que res per la calor, també per la fotografía, a la tardor encara no hem estat. Records del Salva també. Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bones vacances gaudiu al màxim de la tardor que ben segur serà molt bonica. Des d'aqui anirem seguint les vostres ascensions.

      Elimina
  4. Ei! ja es pot començar a escalar en aquest forn de paret? amb el bon regust de l'Aranya no m'extranya que ho deixessiu córrer...tanmateix el primer llarg es veu molt interessant, no l'he feta i potser haurem de fer cas i probar-la.

    ResponElimina
  5. Ep, Jaume, nosaltres potser hi haurem de tornar, segons els commentaries, sembla que els tres llargs ultims són força interessants. Si més no, repetirem el primer llarg que està molt bé.

    ResponElimina