Follow by Email

dissabte, 31 d’agost de 2013

Pirineu - La Foratata - Cara Sud. Via Valle de Tena 18/08/2013

Avui és el segon intent, el primer vàrem anar confiats pensant que sabíem el camí, quan portàvem quasi una hora pujant ens adonem que hem errat totalment. Hem de baixar altre cop a Formigal i tornar pujar per l'altre canto. Com s'ha fet tard, deixem les motxilles a la furgo, i anem a veure el camí que puge fins un coll des d'on podem veure la via.

Avui hem anat a tret fet, i en poc mes de 45 minuts ja érem a peu de via, però teníem 2 cordades davant i dues al darrera. Certament aquesta via s'ha convertit amb la gran clàssica de la Vall de Tena. Es veu que hi ha dies que han estat vuit cordades que l'han fet. La clau de l'èxit ha estat l'itinerari, la bona roca, l'equipament i la seva ubicació amb unes vistes impressionants. 


Els tres primers llargs predominen les plaques, amb aquelles petites canals que recorden al Naranjo, és una escalada plaent, i neta.
 Manel en el primer llarg.
 L'Ita entrant a la primera reunió, on hi ha un pas finet...
 2º llarg
 3er llarg
 Entrant a la tercera reunió.
 El quart llarg comença amb una placa per anar a cercar un fil d'aresta, on hi ha un pas exigent per entrar-hi després seguirem vertical fins a la reunió.

 Entrant a la 4ª reunió.
 El cinquè llarg, segueix per un diedre fins un pi, on ens desviem a l'esquerra per unes fissures que ens portaran a una reunió en un balconet.
 El sisè llarg comença un tram vertical per una fissura per anar tot a l'esquerra     per tornar a la dreta i finalment sortit recta fins a la reunió sota mateix d'una gran xemeneia.
 La sisena reunió en un collet al peu de la xemeneia. 
 La setena tirada es una xemeneia molt vertical que a la part final desploma. És la tirada de la via, li donen 6b+, però es pot fer amb V+ A0. Es impressionat, brillant, un gran llarg.



 L'ita fent la xemeneia i en el collet les altres cordades.
La vuitena tirada surt vertical per anar a cercar una xemeneia, aquesta més curta i més fàcil, però no ens despistem.

 L'Ita sortint de la darrere xemeneia 
 El darrer llarg més fàcil i després de superar un diedre ens portarà directament al cim.
Ens ha agradat molt, és una via per repetir, bon ambient, i una escalada molt disfrutona.


Els companys Manel i Joan Carles que ens anaven el davant ens han anat marcant el itinerari i els Bascos del darrera ens ho han fet passar bé.



Ens ha quedat un gran record.
Ara, ens toca baixar, primer desgrimpem fins un coll amb grans blocs, després anem a cercar un collet més alt des d'on trobarem una feixa d'herba que sembla molt estreta, pero que es baixa be, poc a poc, anem baixant caminant sense problemes fins que cal desgrimpar uns 20 metres, aquí cal tenir un xic més de cura, després ja per terreny més fàcil fins que trobem el cami de pujada.



Us deixem la ressenya, val la pena anar-hi, i abans que patini.

Aproximació: des de la part alta del Formigal cal cercar un carrer que es diu la Foratata, des d'aquí surt una pista que està tancada amb una tanca, seguiu-la fins que a l'esquerra veureu unes fites que us portaran a un coll des d'on ja veureu el peu de via. Cal tenir en compte, que la via comença a la part més baixa de la roca, si entreu per la feixa de més a dalt us trobareu a la segona reunió. Millor començar des de baix, la via s'ho val.

Apa a escalar que el mon s'acaba.

4 comentaris:

  1. Molt ben explicat, esperem que no ens perdem, fa temps que la tenim en ment. Quin dia mes maco que us ha fet. Felicitats, esperem les altres 4 escalades. Fins aviat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta l'heu de fer, segur que us agradarà molt. Endavant companys .

      Elimina
  2. Ep Manel, si que es veu maca sí, me l'apunto per un altre estiu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tan Jaume, val la pena el viatge i es pot convinar amb alguna altra via del Midi.

      Elimina