Follow by Email

dilluns, 24 de juny de 2013

Calamès - Pilier des Cathares - Via Le petit Nicolas - La Voide Pères Tranquilles - 23/06/2013

Amb el Xavier havíem quedat per anar a escalar al Sud de França,  a la guia d'en Xavier Larretxea, parla d'una zona propera a Tarascon sur l'Ariege que s'anomena Calamès. Dissabte a la tarda ens trobem al pàrquing que hi ha la sortida del poble Bedeilhac, punt de sortida per anar fer qualsevol de les vies d'aquest sector. La tarda estava preciosa, i la nit amb lluna plena, però al matí, la cosa havia canviat, estava força nuvolat i semblava que volia ploure. Pensem que serà boira baixa i ja s'aixecara.

L'aproximació no és massa llarga, poc més de 25 minuts, primer per un camí molt marcat, però quan pensem que ja hem de pujar ens donem compte que la paret no es veu, hi ha la boira baixa, pugem per un caminet, però tenim dubtes si anem be, sense donar-nos compte arribem a peu de via, i just s'obre una mica, lo just per veure on comença. 

 Fem un parell de tirades del Pilier des Cathares, però el temps no és massa bo, i semble que vulgui plore, és més al fons de la vall està plovem, i decidim baixar.
 Arribant al segon llarg.
 Després decidim anar a una de les vies més fàcils que hi ha al costat esquerra, però veiem que hi ha una cordada a cada una, així que en Xavier enfila per una via del mig, quan portem dos llargs, una noia ens diu que hi ha una tirada de 5c i s'acaba.
En Xavier al 2on llarg.
 La tercera tirada resulta un llarg molt bo, bona roca, sense vegetació i per gaudir de l'escalada.
 En Xavier i l'Ita arribant a la tercera reunió.
 La tercera reunió i final de la via. Le Petit Nicolas. 
 Desprès fem un flanqueig a la dreta per veure si podem anar a la via: La voie des pères tranquilles, i efectivament trobem un parabolt i seguim pujant fins a la tercera reunió d'aquesta via.
 Just després d'aquest llarg, la via per verticalitat durant dues tirades. En Xavier a la 6ª reunió nostre.
 Els dos darrers llargs, un xic més verticals, els empalmem i així sortim a una cresta que ens portarà sense problemes fins al cim.
 Des de la cresta podem veure el poblet de Bedeilhac amb l'autocaravana i la furgo del Xavier aparcades.

 En Xavier ens fa una foto al cim. 
 Malgrat el dia és trist, sempre hi ha flors que li donen color.
 En Xavier i l'Ita amb els restes de la fortalesa del Cathars 
 Una altra vista del castell.
 Baixant, no em puc estar de fer aquesta foto, el caminet és molt bonic.

Al final hem fet 9 llargs, en un lloc que no coneixíem, ben segur que hi tornarem.

En el link que us he posat trobareu totes les ressenyes i com arribar-hi.

Som-hi a escalar que el mon s'acaba...

8 comentaris:

  1. Hola Manel!! Us supereu cada dia, us felicito, bones images.

    ResponElimina
  2. Gràcies Francesc. Sempre resulta complicat escalar i fer fotografies, ja que estàs mes pendent d'assegurar el company que d'una altra cosa, però sempre hi ha moments interessant a captar.

    ResponElimina
  3. Ei al final vau arribar al cim, enhorabona un bon racó de l'Ariege

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Joan, segur que hi tornarem, hem deixat alguna cosa pendent...

      Elimina
  4. Aquesta zona és una bona alternativa quan et trobes mal temps a la Dent d'Orlú i la zona és preciosa.
    Salut i a escalar

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, és una bona alternativa, però la zona per si sola, ja requereix mes d'un viatge. Salut. Manel&Ita.

      Elimina
  5. Llàstima de temps! la zona es veu magnífica i plena de vies, molt bo l'enllaç del Club Alpí Francès! Gràcies per la informació.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, segur que hi tornarem, la zona s'ho mateix. Salut. Manel&Ita

      Elimina