Follow by Email

diumenge, 5 de maig de 2013

Sicília - Monte Monaco - Parete Nord Via La Collina dei Conigli i Cattedrale nel deserto Via Cous cous fest - 18-04-2013

Per avui teníem previst un dia d'escalada intens, just al costat del Pizzo Monaco, (paret de l'esquerra de l'agulla de color taronja), hi ha una via que la marquen de les més boniques de la regió, amb una dificultat obligada de 6a+, es diu la Collina dei Conigli. No ens ho pensem massa i marxem cap a peu de paret.
 L'aproximació ja la coneixem, no més de 10 minuts i ja estem a peu de via.
 En Xavier i la Silvie van davant, la via comença per una fissura vertical, un xic desplomada de 6a+, on has d'anar parant per posar-hi algunes assegurances flotants. Veien com puja en Xavier, ja veig que la cosa pinta en bastos.
Després amb toca i ja veig que el 6a+ és molt potent i obligat (de fet aquesta és la via més fàcil d'aquesta paret), a 10 metros de terra ja estic parat descansant, els braços s'han inflat a tope. Poso una assegurança i faig el pas més difícil de la tirada, però per arribar a la reunió, encara queden uns metres desplomats, amb bon canto, però les piles es van esgotant.
 En Rafel entrant a la primera reunió. Quan arriba ja està força cansat, s'ha tingut que barallar amb un friend que no volia sortir i s'ha cansat encara més. Nosaltres aquesta tirada i per comparació amb els altres 6b que havíem fet li posarien 6b. En Xavier i la Silvie que estan més forts consideren que la via està baixada com a mínim mig grau.
 En Rafel fent la segona tirada, aquesta un xic més fàcil 6a, però també diríem que és 6a+ . Això si, l'escalada és molt i molt bonica, i l'itinerari molt ben trobat, sembla impossible que poc a poc, vagis progressant per aquesta paret.
 Estic arribant a la 2ª Reunió i veig en Xavier a la tercera tirada, que és 6b+, que li està costant molt i això que ell fa més grau. Fem una reunió d'emergència en Rafel i Jo, i acordem baixar, ens sap greu, però els passos són molt obligats i no tenim la força per parar-nos a equipar-los.
 Ràpel de la primera tirada.
 Esperem en Xavier i la Silvie a que acabin la via, ells van ràpids i al cap d'una estona ens trobem al cotxe. Decidim anar a dinar i després anar a fer una via en una zona d'escola per omplir el dia, és diu Cattedrale nel deserto, està molt proper d'on estem.
Just a la tarda ens hi posem, es cara nord i està a l'ombra, no fa fred i s'hi està bé.
La roca és estupenda, però diu que la via està totalment equipada i que no cal portar res, escalada esportiva a tope. El primer llarg 5c 25 metres i 4 assegurances, ostres ja quedem parats, sembla que avui no hem sabut escollir bé.
El segon llarg li posen 6b, però la primera assegurança està a 6 metres de la reunió i no es pot posar res. Sort que en Xavier ens deixa una baga llarga. En Rafel fa la tirada i pensem que ho la fem bé o baixem, així no podem anar. Doncs de nou avall.

Quan després fem balanç, estem una mica estranys, però quan recordem els llargs que hem fet i lo bonics que eren estem més contents. Ens ho agafem bé i cor per una altra. 

4 comentaris:

  1. Molt maco i difícil. I amb tan curta aproximació !!!!

    ResponElimina
  2. Tens raó, però una mica massa difícil per nosaltres, haurem d'entrenar una mica més per tornar-hi.

    ResponElimina
  3. Renoi amb la vieta!! que baixessiu habia de ser molt obligat i dur Manel, que ja ens coneixem...veïent com n'és de volat el ràpel poca cosa a dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, gràcies pels ànims, baixar d'una via sempre et sap greu, si ens posem una mica més forts ja hi tornarem i sinó anirem per altres.

      Elimina