Follow by Email

diumenge, 7 d’abril de 2013

Monserrat - Cap de Guerrer - L'Ocell Garratibat i Normal 07/04/2013

 Som al Can Maçana, portem de cap anar a la Via Cherokee a la Roca dels Tres. Fa un dia clar, però ventós i força fred. A les 10 del matí estem a 9 graus, i amb el vent la sensació és de força més. Enfilem camí cap a La Portella, la voregem i anem per sota el dauet, baixem fins un collet. Aquí el vent és fort i estem glaçats ens equipem i faig el curt ràpel, li dic a l'Ita que s'esperi, que aniré a veure si a la via ja hi toca el sol. Baixo la canal i arribo a peu de via, anem d'hora, just toca el sol a la 3a tirada i el vent aquí també es fa notar. Pujo la canal i decidim marxar cap a el refugi i allà segur que farem alguna cosa.
Mentre camino, em ve el cap el munt de cops que havíem fet aquest camí amb el Jepet, era un enamorat de les agulles, passió que ens va saber encomanar, les tractava d'amigues, quins anys més bonics....
 No sabem si marxar cap a La Bitlla o cap al Cap de Guerrer, escollim aquesta, fa uns anys vàrem fer una via per l'aresta Bruc, però no ho recordem massa. Arribats a peu de via, veiem uns parabols que van al costat de l'Ocell Garratibat, nosaltres si que estem garratibats del vent que fa, sembla que no és el nostre dia, tots dos estem dubtosos, però enfilem aresta amunt, veig uns parabols més a la dreta i els segueixo fins a la reunió de la normal. Fa tants anys que vàrem fer la normal, que no recordem que es venia per una cornisa des del collet nord.
 Superant els trams més verticals de la primera tirada.
 Aquest llarg va per uns trams verticals i de molt bona roca.
 Mirant enrere veiem la Portella Gran i el Dauet.

 L'Ita mig encongida pel fred.
 Sota l'agulla dels Espeleòlegs veiem una cabra que no sap on anar, avui estan tots els camins plens de gent, escalant però, no n'hi ha massa. 
 Després seguim la mateixa línia de parabols, que puja recte, sense fer les ziga-zagues que feia la normal.
 La primera reunió. 
 La vista sobre les Bessones, la Bitlla, la Bola de la Partió, la Vespa ja justifiquem pujar aquesta agulla.
 El Setrill i el Broc.
 L'Ou de Colom.
Això dels autoretrats no ho dominem massa, però ens ho passem molt bé.

Material: 8 cintes exprés.
Equipament: parabols
Ràpel de 30 metres per la vessant nord.

Apa a escalar que el mon s'acaba..

4 comentaris:

  1. Aquest és el mateix itinerari que fem sempre en aquesta via. Felicitats. Hi ha assegurances noves?????

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies. No, no, hi ha les assegurances de sempre, son un parabolts de fa temps. Nosaltres, ben segur que la repetirem mes d'un cop.

      Elimina
  2. Vosaltres rai, encara vau escalar! nosaltres vam anar a buscar millor temperatura però vam trobar boira vent i fred i no vam ni intentar-ho, i sí aixo de l'autorretrat ho heu de millorar eh? quina carona de fred que fa la Ita!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres quin greu, es fotut fer quilòmetres per res. Be, a la propera segur que tindreu mes sort. Tens raó, hem de millorar el tema dels autorretrat. Salut i a tibar.

      Elimina