Follow by Email

dissabte, 16 de març de 2013

Montserrat - Miranda del pas dels Francesos - Via Verda 16/03/2013

Avui ha estat un dia d'aquells que, si vols escalar , al millor que pots fer és anar a La Panxa del Bou, però nosaltres som molt cabeçuts, i, encara que no és veu Montserrat i que sabem que hi va nevar, marxem convençuts que el temps canviarà i que  a mig matí farà sol. 
La realitat ha estat una de ben diferent, a Monistrol estàvem a 4º i al Monestir a 3º, però seguim i a Sant Joan a 3º i tot nevat. El camí dels Gorros estava força nevat i la boira els envoltava. 
Re,re, seguim que canviarà, je,je,je.

 Si,si, el canvi el farà però a pitjor, si des de Sant Joan veiem La Panxa i La Mòmia, etc, al cap d'una estona la boira ha baixat.
 Però, seguim, podem pujar fins a Sant Jeroni , i si més no, caminarem. Quan estem a l'alçada del Cavall, bé, aproximadament, decidim baixar per un corriol que ens portarà al Torrent de la Santa Maria i després al Pla dels escurçons i tot seguit al Pla dels Ocells.
 Ja es veia a venir que la cosa no acabaria bé. Quan passem per sota de la Panxa del Bisbe, ens parem per veure si fem alguna cosa, parlem de fer la per davant, però la boira ha baixat i just es veu la primera reunió. Ja està decidit, anem cap a casa i demà serà un altre dia. 

Baixant al Torrent de Santa Maria.
Però, tots dos ens costa donar el dia per perdut i finalment anem a la Miranda del Pas dels Francesos, la via verda, com està ben equipada anirem ràpids. 
 Quan arribem, el fred és intens però no fa vent, i això ens anima, l'Ita fa la primera tirada, rondina una mica pel fred a les mans, però poc a poc, va pujant fins a la reunió.

 Quan em toca pujar a mi, de seguida em dono compte perquè l'Ita rondinava, tenia tota la raó del mon, el fred et deixa la punta dels dits sense tacte, fan mal, però amunt que el mon s'acaba.....
 L'Ita a la primera reunió aguantant el fred, i ara per postres fa una mica d'aire.
 Surto ràpid de la reunió, fa poc que la vaig fer per darrera vegada i m'en recordo de com va la via, primer cal superar un tros dret i després ja es tomba, i és força més fàcil, baix passant per dues reunions i no paro fins arribar a d'alt. Després puja ràpid l'Ita, quan arriba no es pot desfer el nus de la corda, ha perdut el tacte, però amb l'ajuda dels guants ho recupera ràpidament.

Amb les vistes al Trencabarrals pleguem el material i baixem ràpid per les escales, ja veiem que falta poc per començar a ploure. Quan arribem al Monestir comença a caure gotes i al cap d'uns minuts ja plou fort. 
Bé, no ha estat la millor escalada, però ens hem sortit amb la nostra fer una escaladeta i cap a casa a dinar.

Via oberta per A. Cardona a l'any 1989.
Equipament: espits verds.
Material: 8 cintes exprés.
Dificultat: 1er llarg V+ 20 metres, el 2on llarg V, IV. 40 metres. (possibilitat de fer reunió a la meitat). 
Aproximació: puja per l'escala del pobres fins un xic abans del pas dels francesos, on agafarem una canal un xic bruta que ens portarà a peu de via.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

4 comentaris:

  1. Entenc molt bé el que heu fet, la superacón davant els obstacles és molt important, et fa créixer i et trobes millor després d'haver-ho fet. Costa una mica, però val la pena. Felicitats per ser com sou. Una abraçada amics

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies pels teus comentaris tan emotius, sempre animen a seguir endavant. Una forta abraçada.

      Elimina
  2. Be almenys vau poder escalar i gaudir del paisatge feréstec d'un Montserrat tranquil i isolat per la boira, vau estar tranquils oi? jo treballant aquest dissabte, el Toni i el Josep a Abella amb solet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, molt tranquils, no hi havia cap cordada al principi, després n'hi havia una a la Panxa, i quan baixaven pujava força gent amb cordes, però segur que es varen mullar i fort. Sempre és millor fer guàrdia quan el temps no és bo. Celebro que als companys tinguéssim millor temps.
      Salut

      Elimina