Follow by Email

dissabte, 2 de març de 2013

Montserrat - Els Graus - Via d'en Pitu 02/03/2013

Després d'una setmana de descans, la meva espatlla ho reclamava i el temps també, hem tornat a sortir. Jo no tenia masses ganes de tibar, volia veure com anava la meva espatlla, així que hem anat a la via d'en Pitu a Collbató. 


 L'aproximació és fàcil, deixem el cotxe al carrer dels graus i enfilem per la pista que va a l'esquerra fins un petit pàrquing (abans i deixàvem el cotxe, però ara foten unes bones multes). Des d'aquí cal pujar recte amunt fins a la zona de vies curtes, enfilem per una canal, amb l'ajuda d'unes cordes fixes fins al peu de via. Si portem la ressenya amb alguna foto ja ho veureu des de baix.
Un cop al peu, veureu que hi surten 2 vies, cal seguir la de l'esquerra que són parabolts sicats. 
L'Ita comença el primer llarg, ja es veu que la bona roca serà dominant en tota la via. Uns passos de IV la portaran a la reunió. 

El segon llarg és el més difícil si el feu en lliure, comença força dret, Vè, fins arribar sota una balma, es veu bona pressa, però no tinc clar si per forçar en lliure tens que seguir els parabots o anar un xic en tendència a l'esquerra. Els primers passos, hi ha bona pressa i anima a provar-ho, quan he xapat la segona assegurança de la balma, no ho veig clar i faig un pas amb l'ajuda d'una baga, després una sortida en un replà, sobre mateix hi ha un pas amb una altra balma, aquest més fàcil, però força curiós. 

 L'Ita arribant a la segona reunió.
Després caminem un xic fins el següent ressalt. No hi ha res per fer la reunió, fent una estirada es pot agafar el primer parabolt. Nosaltres hem aprofitat un arbret i un alien vermell. La reunió està en un lloc còmode i sense problemes. 
 El tercer llarg comença amb una forta tibada per arribar el parabolt (també es pot agafar des del costat),  6ª,sortir del parabolt és vertical i bonic, després cal anar a la dreta per seguir vertical i amb menys dificultat.  V, IV.
 Des de la reunió crida l'atenció aquesta figura que sembla un ocell picant la roca.

 Sortir de la reunió és fàcil fins un replà que es torna a posar dret, el primer parabolt es veu un xic lluny, però amb una tibadeta s'arriba bé, després un tros un xic més fàcil fins un altre parabolt, aquí es torna a posar dret, però es passa molt bé, i amb una assegurança més ja som d'alt.
El mateix pas vist des de la reunió.

 L'Ita sortint del darrer llarg.
Ja som d'alt. Des d'aquí podem seguir pujant caminant i després anar a l'esquerra a cercar la drecera  dels graus que ens portarà al cotxe.

Via oberta en el març del 2008 per J.Abril, M.Collado, R.Majo, E.Sales, J.Moragas i G. Llavador.
Ens ha agradat la roca, el lloc, la tranquil·litat, i llàstima de la discontinuïtat, però tot no es pot tenir.

La ressenya la trobareu sense dificultats per internet. Nosaltres hem anat amb del Joan Asín.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!. 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada