diumenge, 31 de març del 2013

Montserrat - Collbató - Segon Pis - 29/03/2013

Les obligacions familiars aquesta Setmana no ens han deixat marxar. Aquest divendres però, ens hem pogut escapar una mica  a Montserrat. Feia temps que no anàvem a fer escalada esportiva i ens hem decidit pel 2on pis.
La veritat és que ens ha agradat força. La roca és bona i té algunes vies força interessants.
Cor de tro 5c
Aquesta via té uns passos molt divertits.
La del costat, que és diu, addicció vertical, també està molt ben trobada. 
Després hem fet la Cara de morros i una del costat. Després semblava que volia ploure i hem marxat cap a casa.

Esperem que la propera Setmana Santa la cosa estigui millor.

Apa, a escalar que el mon s'acaba!!!

dimecres, 27 de març del 2013

Montserrat - Cara de Mico - Via Escalada Virtual - 25/03/2013

 Aquest dilluns tenim festa,  durant el cap de setmana no hem pogut sortir, tenim un mica de "mono" , necessitem fer alguna escaladeta. El dia és veu força bo, potser a la tarda plourà, però el matí és veu net i clar.
Fa temps que volíem fer una via d'en Guillem Aries a la Cara de Mico, i com anem tard, segur que ara ja hi toca el sol, no ens ho pensem massa i enfilem la canal de la Sentinella per anar al peu de via.
 Quan comencem, fa un xic de fred i comença a fer vent, amb aquestes condicions els primers metres ens costen, però com està ben equipat, podem forçar-ho bé, després la cosa canvia, perd verticalitat, i seguim fins a la reunió per una escalada més senzilla.
 Una de les coses que més m'agrada d'aquesta agulla són les vistes que té sobre la Sentinella, la Campana i el Rave, una trilogia d'agulles plena d'historia.
La reunió perfectament equipada. 

 L'Ita arribant a la primera reunió. 
 El segon llarg progressa vertical fins a l'alçada d'una canal que flanqueja a la dreta.
 En Manel en el segon llarg.
 Sense cap dubte el tercer llarg és el més bonic de la via, és una excel·lent combinació de bona roca i verticalitat de la tirada.
 L'Ita en la segona reunió.
 L'Ita gaudint del tercer llarg
 Entrant a la reunió.
 El quart llarg, ja no és tan bonic, primer un tros amb una canal, després passa a l'aresta fins a sota d'un desplom, que gracies amb un Ao potent sortim al cim.
 L'Ita lluitant en el darrer pas.
 Un cop al cim, altrament tenim unes vistes excel·lents sobre Trinitats. El dia està transparent gràcies el fort vent. Durant la via, poc a poc, el vent anava augmentant, anàvem força abrigats, però l'arribada a dalt el vent era molt fred, i ho hem notat de valent.
L'Ita fent el ràpel. 

Bonica via, equipada a l'estil del Guillem, amb una roca boníssima, justifica un matí d'escalada.

La ressenya la trobareu aquí

Via oberta per Guillem Arias el 25-07-2012
Material: 12 cintes, reunió, i un estrep opcional.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!


dissabte, 16 de març del 2013

Montserrat - Miranda del pas dels Francesos - Via Verda 16/03/2013

Avui ha estat un dia d'aquells que, si vols escalar , al millor que pots fer és anar a La Panxa del Bou, però nosaltres som molt cabeçuts, i, encara que no és veu Montserrat i que sabem que hi va nevar, marxem convençuts que el temps canviarà i que  a mig matí farà sol. 
La realitat ha estat una de ben diferent, a Monistrol estàvem a 4º i al Monestir a 3º, però seguim i a Sant Joan a 3º i tot nevat. El camí dels Gorros estava força nevat i la boira els envoltava. 
Re,re, seguim que canviarà, je,je,je.

 Si,si, el canvi el farà però a pitjor, si des de Sant Joan veiem La Panxa i La Mòmia, etc, al cap d'una estona la boira ha baixat.
 Però, seguim, podem pujar fins a Sant Jeroni , i si més no, caminarem. Quan estem a l'alçada del Cavall, bé, aproximadament, decidim baixar per un corriol que ens portarà al Torrent de la Santa Maria i després al Pla dels escurçons i tot seguit al Pla dels Ocells.
 Ja es veia a venir que la cosa no acabaria bé. Quan passem per sota de la Panxa del Bisbe, ens parem per veure si fem alguna cosa, parlem de fer la per davant, però la boira ha baixat i just es veu la primera reunió. Ja està decidit, anem cap a casa i demà serà un altre dia. 

Baixant al Torrent de Santa Maria.
Però, tots dos ens costa donar el dia per perdut i finalment anem a la Miranda del Pas dels Francesos, la via verda, com està ben equipada anirem ràpids. 
 Quan arribem, el fred és intens però no fa vent, i això ens anima, l'Ita fa la primera tirada, rondina una mica pel fred a les mans, però poc a poc, va pujant fins a la reunió.

 Quan em toca pujar a mi, de seguida em dono compte perquè l'Ita rondinava, tenia tota la raó del mon, el fred et deixa la punta dels dits sense tacte, fan mal, però amunt que el mon s'acaba.....
 L'Ita a la primera reunió aguantant el fred, i ara per postres fa una mica d'aire.
 Surto ràpid de la reunió, fa poc que la vaig fer per darrera vegada i m'en recordo de com va la via, primer cal superar un tros dret i després ja es tomba, i és força més fàcil, baix passant per dues reunions i no paro fins arribar a d'alt. Després puja ràpid l'Ita, quan arriba no es pot desfer el nus de la corda, ha perdut el tacte, però amb l'ajuda dels guants ho recupera ràpidament.

Amb les vistes al Trencabarrals pleguem el material i baixem ràpid per les escales, ja veiem que falta poc per començar a ploure. Quan arribem al Monestir comença a caure gotes i al cap d'uns minuts ja plou fort. 
Bé, no ha estat la millor escalada, però ens hem sortit amb la nostra fer una escaladeta i cap a casa a dinar.

Via oberta per A. Cardona a l'any 1989.
Equipament: espits verds.
Material: 8 cintes exprés.
Dificultat: 1er llarg V+ 20 metres, el 2on llarg V, IV. 40 metres. (possibilitat de fer reunió a la meitat). 
Aproximació: puja per l'escala del pobres fins un xic abans del pas dels francesos, on agafarem una canal un xic bruta que ens portarà a peu de via.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!

diumenge, 10 de març del 2013

Roca dels Arcs - Via Pastelina - 10-03-2013

A Roca dels Arcs sempre ens agrada anar-hi a escalar, ho hem fet durant molts anys, i són moltes les vies que hem anat fent en el transcurs dels anys. 
 Fa uns dies vàrem llegir que la Via Pastelina l'havien restaurada, i que valia la pena anar-la a fer. 
 Avui hem escollit aquesta via, a la seva època no l'havíem fet, i com som una mica col·leccionistes cap allà hem anat. La paret estava un xic molla, a les 6 del matí ha caigut una bona trompa d'aigua, però per sort el dia neix amb un bon sol i poc a poc la paret es va secant 
El Primer llarg comença amb una rampa fins arribar a un bloc sota mateix un desplom, aquí ja es veu el nou equipament, al costat d'un pitó hi ha un bon parabolt, fas una bona estirada i ja tens l'altre, d'aquí surt a la dreta en diagonal, sembla impossible que es pugui anant progressant per aquest terreny tan vertical, fins i tot balmat, però gràcies al bon canto, es puja molt bé fins a la reunió. 
Aquesta tirada està molt ben troba, és una meravella. 

 L'Ita, que estava un xic impressionada, quan s'hi ha trobat, ha quedat igualment impressionada. 
 El segon llarg sortim vertical, una roca immillorable, veiem un sostre i anem seguin vertical fins que hi ha un pitó amb una baga llarga, sobre hi ha un sostre, només hi ha una possibilitat sortir per la dreta, uns passos molt guapos i sortim al fil d'una aresta, pugem verticals fins un parabol, provo de sortir tal com vaig, però no hem surt, poso un alient vermell i això ja es veu diferent, uns tibada forta i amunt. Després  anem en diagonal a l'esquerra fins a la reunió.
 La segona reunió. 
De la tercera tirada no tenim fotos, ja que no teníem massa bona vista. La tirada és una placa clàssica de Roca dels Arcs, bon canto i amunt, lleugerament en diagonal a la dreta. De sobte, la bona roca s'acaba, ara és un xic més trencada, i un xic mullada, cal anar en compte fins a la reunió. 
Quarta tirada, cal enfilar una placa dreta però amb molta pressa, podem anar equipant al gust, hi ha alguna savina que també ajuda passar-hi alguna cinta, seguim pujant vertical fins un parabolt, aquí la roca també torna a canvià, és un xic més trencada. L'entrada a la reunió està xop i patina, però en compte entro sense problemes.

El cinquè llarg, és molt fàcil, des de la quarta reunió ja és veu la quinta. Primer hi ha un tros dret, una rampa i un altre tros de bona roca, però fàcil.

L'Ita a la cinquena reunió.

Sortir de la reunió hi ha un pont de roca, després una savina, i també he posat un altre pont de roca, una placa per gaudir..

L'Ita esperant que arribes a d'alt.

Ja hi som..

Via oberta per en Joan Asín, i E. Promio (novembre de 1982).
Dificultat: 6ª
Equipament: la restauració ha estat molt ben feta, hi ha les assegurances justes i necessàries en els passos claus, es pot reforçar molt bé amb assegurances flotants.
Material: 10 cintes exprés, joc de friends i alguna baga per les savines.

Via que ens agradat molt, itinerari molt ben trobat, equipament just per pensar quan escales, passos bonics, bona roca en general, tota una combinació per gaudir d'una bona escalada.

Felicitats als aperturistes.

La ressenya la trobareu al blog d'en Joan Asín:  "ressenya"


diumenge, 3 de març del 2013

L'Estartit - Roca Maura - Via Poseidon 03/03/2013

Som davant de les Illes Medes, feia dies que en Rafel ens havia dit que a la Roca Maura havien obert una via nova i que li havien dit que era tan maca. Havíem intentat quedar, però no havia estat possible, així que avui nosaltres hem sortit en direcció a l'Estartit amb l'intenció de fer la via.
Quan hem arribat, cap a mar, el dia estava un xic trist.

Però la paret es veia força bé, passem per la Casa d'Informació per fer-nos amb la ressenya i enfilem direcció al peu de paret. 

Una curta aproximació, només de 10 minuts i ja som a peu de via. El primer llarg arrenca amb un pas que requereix concentrar-te, després un tram mes fàcil i per arribar a la reunió cal tornar a tibar. La roca és d'una adherència i una qualitat impressionant.

Arribant a la 1ª reunió.

 L'Ita entrant a la primera reunió. Està contenta sembla que la via li agrada.
 El segon llarg és el més bonic de la via, sortim de la reunió vertical fins sota un sostret, el passem i ens situem a sota d'una placa un xic balmada, bona pressa, i uns passos difícils però molt ben aconseguits.
 Després seguim per un diedret fins a la reunió. 
 L'Ita a la primera reunió.
 Al costat nostra hi ha una altra cordada, estan fent una via que es veu un xic més dura, cal anar-ho equipant, tot i així es veu molt interessant. A veure si trobem la ressenya.
 Una cosa no podem deixar de fer, que és mirar al nostra darrere. 
 La segona reunió cal canviar-la un xic més a l'esquerra. Un tram molt fàcil. 
 Canviant la reunió.
 Sortir de la reunió, requereix una forta tibada, però la roca s'ho val. Després ja és força més fàcil fins a la reunió.
 La 2 reunió bis.
 El quart llarg, cal superar una placa amb una roca abrasiva al màxim, és una passada. La llàstima és que sigui tan curta. 
 Fent el darrer pas per sortir de la via.
 L'Ita arribant dalt. 
 Estem contents i ens fa il·lusió fer-nos una foto plegats.
 Els fons podem veure les illes Medes i el Cavall, el 8-9-1975 vàrem l'ascensió, tenim molt bons records  d'aquella escalada amb el Josep Monistrol. Ens emociona recordar-ho...
Després, anem a fer un bon arrós al Restaurant Felix, una passejada i cap a casa amb una bona escalada.

Via oberta per: Zollo Pintiado i Pep Castro el 10-12-2012. Via oberta per baix.
Material: 12 exprés, baga per reunió i un alien groc per la sortida de la primera reunió (prescindible)
Equipament:parabolts, pitons, reunions equipades amb argolla.
Escalada de tall esportiu, però les assegurances estan molt ben col·locades per tal de que tinguis que escalar els passos. 
Dificultat màxima obligada: V+.
Ressenya: la podreu aconseguir a la Casa d'Informació a l'Estartit. Cap pagar 2€. Està plastificada i es pot portar penjada. Els 2 € són per fer el manteniment i obrir altres vies. SVP. no feu ressenyes en els blocs, respecten la decisió dels obridors.

Aproximació: seguir les indicacions que ens portaran a l'urbanització Roca Maura, pujar pel carrer Mediterrània fins que trobeu el carrer Montseny al final hi ha un lloc que es pot aparcar molt bé. D'aquí surt un corriol que us porta la zona d'escalada esportiva. Nosaltres hem tirat uns 250 metres enrere fins un lloc que hi ha un bloc gran al costat del carrer, des d'aquí surt un camí que amb 10 minuts uns portarà a peu de via.

Descens: des del cim, seguir una pista en direcció Oest, quan tomba surt un corriol que amb 10 minuts us deixarà al cotxe.

Ens agradat, la roca, l'equipament, l'ambient, i les vistes. Llàstima que encara hi ha un xic de terra.

Apa aneu a Roca Maura ha fer una escalada plaent.