Follow by Email

diumenge, 17 de febrer de 2013

El Peladet Oriental - Via Maduritas Calientes 17/02/2013



 Tornem a ser al Peladet Oriental, volem fer una de les vies més repetides de la paret, unes línies molt ben trobades, una roca molt bona , un equipament encertat, on és més difícil les assegurances estan més juntes, però no resolen els passos, i on és un xic més fàcil allunyen un xic més. Tots les ingredients per una bona escalada.

Quan hem arribat  estàvem sols, però ja sabíem que uns companys que hem trobat a Vilanova també veníem cap aquí. Així ha estat, passats justos 5 minuts, ja han arribat, per sort van a altres vies. 
(Fotografia pressa a la tornada)
Després d'una curta aproximació, però força dreta, ja som a peu de via, el dia es presenta fred i núvol, esperem que aviat la caloreta del sol ens acompanyi. La arrancada del primer llarg és vertical i ferma, poc a poc vas guanyant alçada amb passos molt bonics. L'equipament està perfecte i en cas de necessitat es pot reforçar sense problemes.
Em sento un xic estrany, començar a tibar i amb un dia fred sempre costa, però a mida que vaig guanyant alçada la cosa canvia, certament aquest llarg és molt bonic.
L'Ita progressant pel primer llarg.
En Xavi, i l'Ita a la primera reunió. 
No se que ho fa, però el primer quan surto de la reunió sempre el veig petit i lluny. Aquest llarg també val molt la pena. Sortim de la reunió per la dreta,  pugem vertical fins a trobar la primera assegurança, després seguim fins un punt  que genera dubtes, cal mirar a l'esquerra i veurem que la paret es posa dreta, poc a poc anem guanyant alçada, fins que hi ha una especie de diedre que cal tibar un xic mes, bons passos, ben assegurats, però molt verticals, després ja es tomba fins a la reunió en un còmoda replà.
Les vistes des de la reunió són d'allò més boniques.
El tercer llarg és el més senzill, però és molt vertical, amb bona roca, que fa una escalada plaent. La distancia amb les assegurances encara el fan més atreien. 
Des de la reunió veurem la primera assegurança a uns 10 metres a la nostra dreta, cal pujar per un tros fàcil en diagonal fins que l'aconseguim, després vertical fins a la reunió.
El Xavi content i sense mans...
El quart llarg, no sabem si es surt per la dreta o per l'esquerra, nosaltres sortim per la dreta, passem una placa un xic tonta per entrar en un tros més fàcil fins a sota d'una panxa, ja es veu que aquest és el pas d'aquest llarg.  Per passar aquest pas, cal fer una forta tibada, després seguim verticals, fins que trobem una segona panxa, tornem a tibar i vertical fins el cim.
En Xavier sortint de la via, està content, feia 2 mesos que no tocava la roca, i sembla que li ha anat molt bé.
l'Ita, també surt contenta, li han sortit totes les panxes, que bé....

La foto del cim.

A Rúbies sembla que ha arribat la primavera. Sempre, quan tornem de fer una via, m'agrada donar una volta pel poble, malgrat està en runes, té un encant. Quina llàstima que no el puguem recuperar.

Hem fet una bona escalada, ens ho hem passat bé, ben segur que hi tornarem.

1ª Ascensió: P. Pueyo, N. Contreras, i S. Rosell - Abril 2006
Material: 12 cintes i algun friend petit.
Dificultat:  1ª V+, 2ª 6ª, 3ª V, 4ª 6ª. Màxim obligat V+.
Ressenya: la trobareu molt ben feta al blog de l'Escalatroncs. "ressenya"



12 comentaris:

  1. Ei enhorabona una clàssica ja de la paret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, certament és ja una clasica d'aquesta paret. A nosaltres, a igual que a tu, és un racó que ens agrada molt. Bones escalades.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Hola Jan, al principi, anavem una mica justets, després quan ens va començar a tocar el sol i donat que anavem ben abrigats es va deixar anar fent. Va fer més bo del que esperàvem. És un lloc molt agradable per anar en aquest temps.

      Elimina
  3. Ja fa massa dies que no m'acosto per aquí, aquesta o la Guineu lliure em fan patxoca, a veure si mi acosto que me n'heu fet entrar ganes, enhorabona Manel Ita i companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, sembla que la guineu lliure també està molt be, segur que hi tornarem!! Salu, Manel & Ita

      Elimina
  4. Felicitats companys, una via molt bonica, per apuntar, al final a Salva no li operen i canviem l'escalada per l'esquí. ens anem a Alps (francessos i Dolomitas) per 5 setmanes. Seguirem les vostres escalades i prendrem nota. una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Trini, es una molt bona notícia que el Salva no necessiti operar-se, quina embeixa 5 setmanes d'esqui és una passada. Gaudiu a tope i feu unes baixa eres per a nosaltres. Una abraçada. Manel&Ita

      Elimina
  5. Jo era un dels que era per allà diumenge a la paret (fent la David Duaigues)...em va comentar el company, amb el que vau xerrar al cim quan jo pujava l'ultim llarg, que algú de vosaltres es de Santpedor com jo ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola company, en Xavier Solà des de fa uns anys viu a Santpedor, però es de Manresa. Ben segur que algun dia t'el trobaràs. Una abraçada, Manel&Ita.

      Elimina
  6. Ei! Manel . Ens omple de satisfacció que us hagi agradat la via, quan la varem obrir no pensavam pas que es podria tornar una clasica ni molt menys que aquesta zona es tornes tan concorreguda. En hi ha vies molt maques a mes a mes d'aquesta. Un a abraçada
    LO SERGI

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Sergi ens va agradar molt la vostra via, i la zona també, segur que hi anirem tornant. Felicitats per la via...

      Elimina