Follow by Email

dijous, 6 de desembre de 2012

Sant Llorenç - La Falconera - Hèrnia Discal - 06-12-2012

Dia fred d'hivern, net i transparent, tenim ganes d'escalar, en Xavier em truca al matí i li dic que volem anar a  la Falconera, hi ha una via molt bonica al costat de la TIM que es diu Hèrnia Discal, jo en tinc un bon record de quan la vaig fer amb el Pep Graells. Estem d'acord, ens trobem a les 10.  
Quan pugem cap a Coll d'Estanelles hi ha algun revol glaçat, estem a 3º , estic segur que hi tocarà el sol, però només una estoneta, crec que no passarà de dues hores, en aquesta època de l'any el sol volta més vaig i es nota. Quan ens trobem, en Xavier que ha pujat per l'altra cantó em diu que a la part de baix encara no hi toca. Ufff que passarem fred...Quan comencem a caminar tot està gebrat. 
Un cop a peu de via, la cosa canvia, ja hi toca el solet, fa fred però anem ben abrigats.  

 En Xavier vol comença, fa els primers passos amb A0, però al darrer hi posa l'estrep, després surt molt bé fins a la savina, li queda la part més bonica de la tirada, un curt diedre que et mena a la reunió. Està content, la tirada li ha agradat.
 Després del pas d'estreps.
 L'Ita també fa el pas, intenta no penjar-s'hi , i fer-ho amb A0, però no li surt. 
 El segon llarg és un diedre molt bonic, però el sol ja ha voltat un xic més i en alguns llocs ja no hi toca, la roca està freda i em dona inseguretat, pujo ràpid i sense apurar massa.
 L'Ita i en Xavier a la 1ª reunió. 
 Autoretrat des de la 2ª reunió. 
 Ara els hi toca el torn a ells, pugen ràpids i amb elegància, la tirada s'ho mereix. 
 L'Ita fent el pas d'entrada a la reunió. 
 En Xavier entre mig del sol i l'ombra.  
 El tercer llarg surt vertical de la reunió, després venent uns passos força difícils, però no obligats, fins que perd un xic de verticalitat. Uns metres abans d'anar en diagonal a la dreta per entrar a la reunió, hi ha uns passos drets i força divertits.
 
L'Ita i en Xavier abans d'entrar a la tercera reunió.

El darrer llarg, surt vertical per anar en diagonal a l'esquerra on trobarem dues assegurances seguides i després ja seguirem rectes fins el cim. Quan arribo al cim, veig que pràcticament no hi ha tocat el sol, segueix estant tot completament gebrat i a l'ombra, i per rematar-ho fa un xic de vent, que hi farem l'hivern és l'hivern.  
 Sortint de la 4ª tirada.
 Foto del cim.
 Les vistes sobre el Pirineu nevat són impressionants. 


Via molt ben trobada, ara potser caldrà esperar uns mesos ja que el sol hi toca molt poquet. També és un bon lloc per anar-hi a les tardes d'estiu, ja que hi toca l'ombra. 
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!.

4 comentaris:

  1. Guauuuu !! que maca, felicitats, avui hem estat en Sant Llorenç però d'excursió i també feia un fred de nasos. Felicitats per la vía. Fins la propera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Animeu-vos anar-hi està molt ben equipada i no és massa obligada. Segur que us agradarà .

      Elimina
  2. Felicitats per la via, aquesta em falta! la tenim abandonada amb el Pep Graells de fa força anys, a veure si hi torno que pel que expliqueu val força la pena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, segur que trobaràs un bon moment per anar-hi' segur que t'agradarà i molt.

      Elimina