dijous, 27 de desembre del 2012

Montserrat - Agulles - El Dumbo - Aresta Bruch - 27-12-2012

El Dumbo era una agulla que li tenia molt respecte, al principi que es va obrir l'Aresta Bruc, amb el Josep Monistrol vàrem anar a repetir-la,  i només sabíem que la dificultat no superava de Vé. En Josep fa la primera tirada i jo la segona, però en lloc d'anar cap a l'esquerra vaig pujar recte amunt , no podia posar cap assegurança, no veia rastres de cap via, vaig arribar a una savina on vaig passar una assegurança, uffff vaig respirar, després vaig seguir i vaig posar un bon merlet  i després les cordes s'acabaven (anàvem amb cordes de 40 metres) i no veia res, després en un forat vaig trobar dos burils i vaig fer reunió, en Josep havia sortit de la reunió. Després va pujar i va seguir pel dret fins el cim. 
En Xavier Solà fa un temps em va dir que hi havia canviat alguna assegurança i que l'Aresta Bruc es feia molt bé. Avui, aprofitem el matí per anar-hi. Quan hem arribat a can Massana, ja he vist que passaríem fred, el vent que bufava, i el cel amb alguna boira fina, serien els ingredients per trobar una roca freda, però ja hi som, hem de provar-ho.. 
 L'escalatroncs fa una bona ressenya, el que no tinc clar és la data de la primera ascensió, ja que en la Guia d'Agulles d'en Joan Miquel Dalmau, parlar del 16-3-69, i un dels components d'aquesta cordada a l'any 1987 ja no escalava.
 Només sortir de la primera reunió ja podem posar un merlet d'aquells de manual, i només mirar amunt ja veureu el primer parabolt a uns 7 o 8 metres, després hi ha una escarpa al costat d'una petita savina, jo me l'he passat, ja que he vist la reunió i he pujat recte. L'escalada en aquest punt és del tot plaent.
 L'Ita a la primera reunió aguantant el fred com podia. 
 Això si que és un merlet.
 La segona reunió. 

 L'Ita fent el segon llarg.
 El tercer llarg va un xic a la dreta fins a trobar una assegurança, després veurem un merlet extraordinari, però hi han posat un parabolt al costat, després hi ha un passet i perd verticalitat, per tornar-ne a guanyar poc abans de fer els darrers passos per acabar.
 Les vistes de la Bola, la Bitlla, la Portella i el Dauet, són dignes d'admirar. 
 L'Ita a la segona reunió. 
 Sortint de la tercera tirada.
 La darrera reunió, un xic abans del cim. 
 Quan arribem dalt només tenim ganes de marxar, el vent és fort i el fred és intens, doncs ràpid cap a avall.
Però abans de marxar, veiem dues cordades pujant per la Sense Nom. Les vistes des d'aquí són boniques de veritat.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!! el mon potser no, però l'any si!!! Bon Any a tots!!!!

6 comentaris:

  1. Feu cara de fred! una via molt maca amb una roca excepcional, quan la vam fer encara hi havia els burins, vells que fèien por! sort dels mega merlets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, la via ha estat molt ben restaurada, sense posar-hi un excés de material, segueix tenint una mica d'aventura, però no massa, amb aquesta roca, amb els merlets ja n'hi ha prou.

      Elimina
  2. Felicitats, que valents amb el fred !!!. Jo tinc al Salva lesionat per una caiguda d'esqui, aviat sortirem. Sempre es maca aquesta vía. Esperarem a una mica mès de calor. Records i bon any amics i a tots....

    ResponElimina
  3. Com molt bé dius aquesta via va ser oberta molt abans, probablement al 1975. Jo la vaig fer el 28 d'abril del 1985 i al llibre MONTSERRAT PAM A PAM d'En Josep Barberà, editat al 1977, ja feia menció encara que sense concretar la data d'obertura.
    Salud!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, les teves dades confirmen les meves suspites. Gràcies pel teus comentaris. Manel

      Elimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem