Follow by Email

divendres, 2 de novembre de 2012

Sant Llorenç de Montgai - El Cilindre - Esperó Ribes-Sabaté- 1-11-2012

Fa uns anys quan vàrem anar al Taghia vàrem fer uns bons amics francesos; en Xavier i la Silvie, des de les hores jo no els havia tornat a veure. En Rafel m'ha avisat que estaven de vacances escalant per la zona de la Noguera. Finalment acordem en trobar-nos a Sant Llorenç de Montgai i així la farem petar una estona i a demés escalarem plegats. Primer ens hem trobat amb el Rafel a Pons i després amb el Xavier i la Silvie al càmping de Sant Llorenç. Ells ja porten dies escalant i ens demanem una via bonica, els hi recomanem la directa del Cilindre, aquesta segur que no falla. 

Plegats marxem fins a peu de via, però nosaltres escollim l'Esperó Ribes-Sabaté, tot i que encara no fa un any que l'hem fet, en Rafel no l'havia fet mai.


Si una cosa m'apassiona són les llums de la tardor i especialment en aquest indret, on la combinació de la roca, aigua i la vegetació en ple procés de transformació em deixa bocabadat. 

Com en altres ocasions fem la via en dos llargs, així resulta molt més interessant. En Rafel arribant a la reunió.
l'Ita al mateix lloc.

Està contenta, oi??

En Rafel fent l'altra llarg. La roca en aquest és molt bona. Trossos de calcari combinat amb trossos de conglomerat.

 Autoretrat

L'Ita entrant al fil de l'esperó.
Fil de l'esperó amb el caminet que porta a la zona de les excavacions al fons.
 Ja som dalt contents. 
 En Xavier sortint de la Directa.

Encara ens queden ganes d'escalar i marxem capa La Paret de la Formiguera, però això ja ho explicarem en un altre post. 

Tornem a publicar la ressenya de l'ascensió del 4-12-2011, res ha canviat.

Apa a escalar que el mon s'acaba. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada