Follow by Email

dilluns, 12 de novembre de 2012

Montserrat - La Panxa del Bisbe - Via del Titu - 10-11-2012

Un cop vàrem acabar la via del Gorro, marxem cap a La Panxa del Bisbe, en Xavier i la Silvie volen fer una clàssica, així que els hi recomanem la Terrassa i en Rafel i jo, anem a la via del Titu. Hem vist pel mòbil que estava reequipada des de feia poc. La descripció del bloc d'ELS VISAS , la deixa molt bé, doncs som-hi.

Diuen aquesta segurament és la primera via oberta per dalt, era l'any 80 quan en X. Martín i en J. Reche varen obrir.
 En Rafel fent el primer llarg, el principi es deixa fer força bé, però quan arribes a un forat i cal anar cap a l'esquerra la cosa es complica i cal fer una forta tibada. 6ª+ són 20 metres molt bonics.
 En Rafel a la primera reunió. 
 El segon llarg, també de 20 metres, puja vertical amb roca franca. Vº
 En Rafel pujant el segon llarg.
 La Silvie a la reunió de la Terrassa. 
El tercer llarg ens costa trobar-lo, en Rafel puja vertical un xic a la dreta com marca la ressenya, al cap d'uns metres no ho veu clar i torna enrere, ho prova més a l'esquerra i ho veu més clar, va pujant fins la reunió en una balma que hi ha la vertical de la reunió un xic a la dreta. El quart llarg pugem tot recte, ja per terreny fàcil i quan s'acaben les cordes seguim pujant fins el cim.
 A dalt ens retrobem amb en Xavier i la Silvie, que ja estan muntant el ràpel. 
 No ens podem estar de fer-nos unes fotos amb el Cavall al fons. 
 La tarda és esplèndida, i quan en baixat tots tres, em quedo uns minuts a dalt per gaudir de les llums que aquesta hora són extraordinàries i de la tranquil·litat que dona està a dalt d'aquesta agulla, tot plegat em dona una sensació de pau que em costarà d'oblidar.  Han estat molt pocs minuts, potser només de 3, però són aquests moments que ben aprofitats et deixen un bon regust.


En una setmana he pujat dos cops aquesta agulla, haurem de deixar-la reposar un temps, però serà difícil, ja que he vist la ressenya actualitzada de la Badalona, hi haurem d'anar aviat.


8 comentaris:

  1. Es veu potent la via, i amb l'assegurament clàssic, veig que s'hi ha d'escalar! un bon parell de vies per un matí, enhorabona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jaume, els dos primers llargs estan equipats en parabols, després la cosa canvia i nosaltres varem posar alguna cosa, marlets, i algun buri mes que varem trobar. Les reunions estan ben equipades.

      Elimina
  2. La Titus no la tinc controlada, va per l'esquerra de la Terrassa? i la "pregunta del millón"... està prou bé assegurada? i la Terrassa, com està?
    Felicitats per la via amics!!"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, la via està ben equipada en parabols, sobretot els dos primers llargs que son els difícils. Efectivament està a l'esquerra de la Terrassa, i al peu hi ha el nom. Sobre la Terrassa no et puc concretar res, ja que els companys només ens varen dir que estava be i que calia tibar fort.
      Salut i a tibar.

      Elimina
  3. Enhorabona, no tenia ni idea de la via del Titu

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mingo, ami també em va passar el mateix, fins que no vaig veure el nom a peu de via, no sabia res d'aquesta via, després vaig cercar en les guies que tinc de Sant Benet i la vaig localitzar. Està prou be i val la pena fer-la.

      Elimina
  4. felicitats per l'escalada.
    m'alegra us hagi agradat.
    salut.

    ResponElimina