Follow by Email

diumenge, 19 d’agost de 2012

Pic del Ventolau (2.849 m) 10-08-2012

Seguim les nostres vacances pels Pirineus, ara estem a Llavorsí on hem quedat amb l'Andreu i el seu nebot en Robert per anar al Ventolau  (2.849 metres). Des de feia temps que ens feia il·lusió fer aquest cim. La seva situació privilegiada el fa un mirador impressionant, sobre el Mont Roig, els estanys de la Gola i la Gallina, el Pic Certascan, la Pica d'Estats i els seus veïns Sotllo i Montcalm, per anomenar els més significatius. 
Ben d'hora, ben d'hora al matí, com diu el nostre estimat Guardiola, ja som al pàrquing del Refugi de la Pleta del Prat.(1.720 m) Ràpidament agafem les motxilles i comencem a caminar. Just darrera el refugi surt una pista que anem seguint, quant arribem en un planet on hi ha una gran fita, enfilem recte pel torrent de Mascaró, el camí força ben fitat, ens va fent guanyar alçada molt ràpidament, la pendent és forta i no perdona.
Després de superar varies graonades de roca, arribem a uns aiguamolls (2.330 m) on ja podem veure el Pic dels Tres Estanys, el coll del mateix nom i el Ventolau, sembla que anem per bon camí. Un bon esmorzar i amunt que fa pujada.
 Aiguamolls a 2.330 metres.
 Ara seguim pujant pel fons de la vall, cercant sempre les parts d'herba i deixant el blocs a banda sempre que podem. Primer la pendent és més suau, però a mida que anem apropant-nos al coll, es torna a redreçar.
 Des del coll veiem els estanys de la Gola. 
Com el dia és llarg i el temps ens acompanya deixem el Ventolau per més tard i des del coll pugem el Pic dels Tres Estanys (2.758 m). Cim esvelt per les quatre cares i amb molt bona vista sobre les darreres pendents del nostre objectiu principal.
 El Pic del Tres Estanys amb el Ventolau al darrera 
 Després baixem novament al coll i comencem la forta pujada que ens portarà al cim del Ventolau, des d'on veurem els llacs de la Gallina i el Refugi metàlic del Mont Roig.
Contents ens fem una foto al cim, al fons el Mont Roig. 
Per tal de fer la sortida circular i no baixar per el mateix lloc, decidim tornar per la carena de Crestuix , tot fent de passada el Pic de la Costa Blava de 2.748 metres.
La baixada no té pèrdua, cal seguir sempre la carena, tot i així, hi ha un tros un xic delicat que queda força tallat, tenim la possibilitat d'evitar-ho per l'esquerra, de totes maneres nosaltres hem baixat seguin el fil de la carena i desgrimpant uns tros d'uns 20 metres. 
Ben propers a la Cabana del Crestuix, em paro una estona admirar aquests arbres, semblen encantats, ben segur que han vist un munt d'excursionistes pujant i baixant, i cada any un ramat nou que porten aprofitar aquestes pastures. També, hauran estat testimonis d'un munt de turmentes d'estiu i d'un munt de coses més.... Cal seguir baixant, al fons ja veiem la Cabana de Crestuix.
La Cabana de Crestuix, està ubicada en un lloc encisador, és on els estius el pastor de més de 2.000 ovelles hi passa la temporada. Certament està ben cuidada.
D'aquí enfilem els darreres metres per un camí dret que ens deixarà novament al punt de partida.

Ha estat una bona excursió, hem fet tres cims, hem gaudit d'uns molt bons companys, també hem vist totes aquelles vistes per les que havíem triat aquest cim.

Accés: A Tavascan seguir la carretera fins a la Pleta del Prat.
Situació: Vall de Tavascan, Vall de Cardós (Pallars Sobirà).
Punt de partida: Refugi de la Pleta del Prat (1.720 m).
Horari: de 3 a 4 hores per pujar i unes 2 o 3 per baixar.
Desnivell: 1.250 metres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada