Follow by Email

diumenge, 10 de juny de 2012

Montserrat - El Faraó - Via Estrany mirall llunar - 10-06-2012

Avui no volíem passar calor, així que escollim una via a l'ombra. El Faraó és una de les agulles més boniques de Montserrat, tot així no hi ha massa gent i si aneu a la Cara Oest, ben segur que no hi veureu ni una anima. 
Aquesta via l'havia repetit en dues ocasions, primer amb el Xavi i després amb el Rafel, però encara no l'havia fet amb l'Ita. En Miquel tampoc l'havia fet i mai havia pujat a dalt del Faraó. Ja tenim una bona excusa per anar-hi. 

Pugem per la Coma d'en Pastor, camí molt bonic que segueix el torrent, hi ha algun troset que cal fer una mica de grimpadeta. La forta pujada té premi, ja que quan veus l'Agulla del Faraó tens clar que l'has d'escalar. 
 Enfilem la canal de l'esquerra, tota ella una mica bruta, ja es veu que hi va poca gent. Quan arribem a peu de via podem veure que ha estat restaurada la via amb parabols.
El primer llarg es exigent, a mi sempre em costa i faig algun pas d'estreps per ajudar-me.

 Malgrat que la via va a l'ombra, quan arribes a la reunió sempre tens el premi, el solet.
 El segon llarg és el més senzill de la via, quan la vaig fer amb el Rafel vàrem empalmar els dos llargs, avui fem la via com cal.
 En Miquel i l'Ita a la primera reunió
 L'Ita coneixedora que sempre m'he fotut de fred en aquesta via, i com sempre ha començat a fer ventet, no s'ho pensa dos cops i es posa el paravent. 
 La sortida de la segona reunió té un pas molt explosiu 6c, nosaltres ho resolem perfectament amb un estrep. 
 l'Ita arribant a la 3ª reunió.
 En Miquel al mateix lloc. Aquesta llarg la roca és boníssima. 
 El quart llarg és un 6ª, està equipat amb parabolts fins on estic jo, després ja segueix amb els burils, cal tenir cura, que malgrat estan ben posats, ja tenen uns quants anys. 
 La 5ª Reunió és sota mateix de la balma. En Miquel buscant el sol, ja que s'està fotent de fred.
 Aquest 4art llarg és exigent, els passos més difícils són en un lloc equipat en doble buri. Sempre costa una mica de veure per on va la via. Després, la dificultat baixa una mica fins a la reunió. Reunió amb 5 burils. 
 Des de la reunió cal fer un petit flanqueig fins la primera assegurança, aquí estan molt juntes, en 4 pasos Ae superem el tros més dret, després ja seguim fins el cim. 
 Ja som d'alt, un cop més en fet El Faraó. Estem contents!!!!
 Malgrat  el dia està nuvolat , les vistes són molt interessants.
 Preparem el ràpel.
 L'Ita esperant el seu torn per baixar, al fons podem veure La Torta d'agulles.
 En Miquel fent el ràpel
Via molt ben aconseguida, que recorre la cara Oest i ens assegura un matí a l'ombra. A nosaltres ens ha agradat molt, per l'excursió, l'escalada i pel seu entorn.

Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!

4 comentaris:

  1. Hola amics, nosaltres no tenim aquest nivell i la via que fa temps volem fer és la Anglada-Guillamon, sabais si està arreglada?. Felicitats per l'ascensió, esteu en plena forma. Fins la propera

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cucs, de l'Anglada no us en puc dir, jo la vaig fer fa mes de 25 anys i ja es tenia que clavar. Slts.

      Elimina
  2. Gràcies per donar idees de vies a l'ombra, tot i que en aquesta em sembla que suaré!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume, segur que t'ho passaras molt be, la via es ideal per els dies de calor, però compte que, a voltes et pots fotre de fred encara que a l'altra cara s'estiguin foten de calor, jejeje!'!!

      Elimina