Follow by Email

diumenge, 22 d’abril de 2012

Pala Alta. Diedre Blanqueta - 21-4-2012

Al Mont-Roig sempre ens ha agradat anar-hi a escalar, no hi ha molta aglomeració de gent i les vies, sense ser molt llargues, tenen un cert terreny d'aventura. Fa uns quants anys vàrem fer el Diedre Blanqueta de La Pala Alta, en teníem un bon record, i hem pensat que estaria bé repetir-lo.
L'aproximació es força curta; des de Vilanova de la Sal seguirem una pista que va a l'ermita de Montalegre, fins que la deixarem per seguir una pista a la dreta, en un revolt molt tancat podrem deixar el cotxe, ens quedarà 1 quilometra fins a peu de via seguint la pista. Si anem amb un 4x4 podrem seguir per la pista, que passa per sota de la paret, fins el Coll de la Porta on el podrem aparcar bé.
El primer llarg supera un petit diedre amb alguna roca que cal tenir un xic de cura, per continuar tot seguit vertical fins a la reunió. 
Està equipat amb algun parabolt però penso que val la pena posar-hi alguna assegurança mes.

 La primavera i les darreres pluges han fet esclatar totes les flors, malgrat podria sembla que li treu una mica d'atractiu a l'escalada penso que li dona un to romàntic.
 L'Ita entrant a la primera reunió. La vegetació  que hi veieu és puntual.
 El segon llarg t'obliga anar d'esquerra a dreta, per unes plaques amb una roca molt bona, està ben equipat, però podreu posar assegurances flotants sense problemes. IV+
 L'Ita entrant a la segona reunió, al fons podreu veure la pista que passa per sota mateix del peu de via.
En el tercer llarg, la cosa es complica una xic més, a pocs metres de la reunió, haureu de superat un petit sostret Vº, després un xic més fàcil fins situar.nos en el diedre, aquí podrem pujar vertical, amb bona presa, però amb passos atlètics, aquesta tram està ben equipat amb 2 parabolts, i un pitó, després cal anar a cercar un replà a la dreta.  V+
Els dos propers llargs es poden ajuntar sense problemes, de fet, originalment era així, però fent-los separats podrem gaudir-los millor.
El quart llarg és de 15 metres, seguim pel mateix diedre, un primer tram més fàcil, fins que ens trobem un tros una mica més estret, aquí hem de tibar un xic més fins arribar a la reunió. V+

 El cinquè llarg, és el més bonic de la via, vertical, elegant, amb passos atlètics força divertits. V+
 La darrera reunió està equipada al fil de la paret, on podreu veure el company com puja còmodament asseguts.

Per baixar, només cal seguir un camí que segueix la carena fins a baixar al Coll de la Porta.

Ens agradat repetir la via, seguim pensant que val la pena fer aquest itinerari.

Si alguna cosa no ens agradat, és que comença està un xic relliscosa en algun tram.


4 comentaris:

  1. Una via molt completa i divertida com comentes Manel, veig que els mals ja estan superats, enhorabona.
    Per cert dimarts fes un forat per venir a veure la pel.licula que passem a la UES, val molt la pena, la travessa del Pirineu fent les vies classiques de la serralada, aprofita, segur que pateixes menys que mirant el Fútbol, us hi espero parella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Jaume, poc a poc em vaig recuperant, però costarà un temps està al cent per cent.

      Elimina
  2. Hola amics, una via molt bonica que fa molts anys tenim en ment però que per una cosa o altra no hem pogut. Felicitats Manel, veig que estàs totalment recuperat, perfecte. Una salutació amics i fins la propera escalada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies companys, poc a poc em vaig recuperant, un sempre voldria anar mes ràpid, però quan ja tens una edat cal tenir paciència. Salut.

      Elimina