Follow by Email

diumenge, 25 de març de 2012

Montserrat - Cara de Mico - Via Xavi Sampietro.

El dia és bonic i convida anar a escalar o fer qualsevol altre esport a l'aire lliure, nosaltres també volem fer una escaladeta, així que agafem els trastos i marxem cap a Montserrat. Escollim La Cara de Mico i la via Xavi Sampietro, quan vàrem fer la via Infidel, una cordada que l'havia fet, ens la va recomanar. 
Quan hem enfilat el camí que baixa a la Sentinella ens hem adonat de lo bé que ha fet la pluja d'aquesta setmana passada, està tot humit i els arbres es veuen més nets i tot sembla més viu.
Arribar al peu de via no ens ha costat massa, hem passat pel costat d'una cordada que feia la via Infidel i un xic més amunt hem començat.   

Hem dubtat una mica, ja que hi ha un parell de vies més, després ja ho hem vist, ja que hem trobat els parabolts que marquen la via. El primer llarg va per la placa, just a l'esquerra de la fissura fins que troba una falla per passar a l'aresta de la dreta.

La primera reunió està equipada amb dues anelles en un replà. 

 Mentre l'Ita va pujant la primera tirada, aprofito per fer aquesta foto a la cordada que fa la via Infidel, es veuen ben retallats a l'aresta i amb la Sentinella, el Rave i la Campana d'espectadors.
 El segon llarg va vertical però un xic a la dreta fins a situar-nos sota mateix del pedestal del tercer llarg.
El tercer llarg és el llarg de la via, comença amb un parell de passos en lliure fins el segon parabolt i després ja seguim amb estreps. Està molt ben equipat, ja que en molts passos t'obliga a enfilar-te fins el darrer esglaó  , però la qualitat de la roca i la bona pressa et deixa progressar ràpid. 

 Ben segur que amb una mica més de grau, molts dels pasos es podrien apurar en lliure, però nosaltres hem de fer-ho amb artificial i com a molt fem algun A0, per guanyar temps.
 Des de la part alta del llarg, aprofito per fer una foto a l'Ita que està atenta a la reunió.
 L'Ita entrant a la tercera reunió.
 El quart llarg, és vertical, bona roca i molt ben equipat, fet que et fa gaudir el màxim de l'escalada montserratina.
 L'Ita treballant-se el darrer llarg.
 Des del cim les vistes són força boniques, val la pena parar-se una mica i gaudir-ne. 
 Ens ha agradat el lloc, la via, la tranquil·litat que es respira per aquest entorn. No us la deixeu perdre, val la pena.
La ressenya la trobareu sense problemes pels blogs de l'afició. També, hi ha la guia de la Plantació on està ben detallada.
Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!!!!!!!!!!


3 comentaris:

  1. Una via que fa temps que tinc pensada, com la seva veïna Terestel, a veure quan m'hi acosto.
    Pel que veig us ha agradat prou.

    ResponElimina
  2. Hola amics, ara que ja sóc a casa puc seguir millor les vostres escalades, aquesta prenc nota, es veu molt maca, felicitats i endavant com sempre !!!!

    ResponElimina
  3. Hola Manel.

    Ahir amb el Xavi Solà varem a nar a fer aquesta via. A la primera tirada també varem començar com vosaltres pels burils d'una via que va per l'esquerra, je je je.

    Salut i a tibar

    ResponElimina