Follow by Email

dilluns, 5 de desembre de 2011

Sant Llorenç de Montgai - El Cilindre - Via Esperó Ribes-Sabaté -4-12-2011

Ens llevem al matí i el dia és trist, sembla que vulgui ploure, però no, és la típica boira de l'hivern, tenim ganes d'escalar, però ja estem tips de passar fred. Fa temps que volem fer la volta al pantà, ens havien dit que valia la pena. 
Esmorzem i comencem la volta per la carretera, passant pels peus de les vies de la Paret de l'Os i la Paret del Pont, creuem al pont i encetem el corriol ben traçat que volta el pantà per l'alta banda. El caminet va pujant i baixant, però sempre acompanyats de bones vistes de les parets i després de les vistes del poble. Si estem de sort, també podrem veure les aus que hivernen en el pantà. 

Veure el poble de Sant Llorenç de Montgai des d'aquí ja justifica el passeig. Són 8,7 quilometres i 1 hora i 45 minuts per un còmode camí. 

Tornem a ser un altre cop l'autocaravana, és la una del migdia, no sabem que fer, si marxar o anar fer una escaladeta. El dia es manté fred i trist. Aparquem més propers a la Paret de l'Os, veiem una cordada com està escalant. Esperem una mica més, tenim dubtes, però al final anem a provar-ho, escollint l'Esperó Ribes-Sabaté, ja l'hem fet, però si ens saltem la primera reunió i la fem on la fa la via Cachanines, podrem fer-ho amb dos llargs i anirem ràpids. Dit i fet, ja som a peu de via, ens encordem i a escalar que el mon s'acaba!!!!

El primer llarg, la roca no sembla massa bona, però ja sabem de que va el tema, serà per molt que ens caigui a nosaltres, fa anys que està així, progressem alternant les cordes per evitar el fregament i així arribar més bé fins la reunió. Està ben equipada, no ens cal posar-hi res.

Ostres!! quan estic a la reunió amb toca el sol d'esquitllada, però suficient per veure que de sobte el dia ha canviat, les boires han marxat i ens queda una tarda preciosa. El segon llarg comença amb una placa de forats preciosa, cal progressar en direcció  a l'esquerra a cercar l'esperó on hi ha uns blocs que surten molt, un curt flanqueig i entrem a la reunió, no em paro, tampoc i passo cap assegurança per evitar el fregadís, a uns 2 metres hi ha un parabolt, ara sí que hi passo les cordes i amb una baga ben llarga m'asseguro que les cordes seguiran bé. Després fa un diedre a la dreta, no és difícil, però cal sortir-ne a l'esquerra i aquí hi el pas més bonic de la via i a la vegada més difícil, segueixo ràpid per terreny vertical fins que arribo al darrer bloc on hi ha la reunió penjada.  

L'Ita puja ràpid, no té fred a les mans i això és nota, ja que sense donar-me'n compte ja la tinc a la reunió.

Ens enfilem en aquest bloc per donar-li més emoció i gaudir d'aquest canvi de temps. Ens mirem el rellotge i veiem que poc menys d'una hora hem fet aquesta via. Ara estem contents, hem aprofitat prou bé el dia. 

Des de la darrera reunió veiem com treu el cap el Mont-Roig amb una tarda preciosa.
Això de fer-nos una auto-foto no és lo nostre, però  volem deixar constància de lo contents que estem.
Penso que és la millor opció per fer aquesta via, fer-la amb dues tirades, és més ràpida i més divertida. 


1 comentari:

  1. Quina tarda més maca us va quedar! un bon regal a la perseverància. La volta al panta, una bona excursió.

    ResponElimina