dissabte, 10 de setembre del 2011

Montserrat-La Bandereta-Directa Manel&Ita -10-09-2011

(Ressenya de la 1ª Integral).


Fa uns dies en Xavier Solà em va fer una trucada i em va dir que, ja havia acabat la via a La Bandereta, em va explicar com havia anat tot i al final em va dir que li havia posat Via Directa Manel&Ita i que ens l’havia dedicat a nosaltres. No cal que digui que vaig quedar molt parat, i a la vegada molt content. Passats uns dies quedem per sopar i ens porta la ressenya per animar-nos a fer la primera integral, intentem quedar alguns caps de setmana i no ens va bé, ho deixem per després de vacances.
Aquesta setmana ens hem trucat per repassar com havien anat les vacances, i li comento que estaria bé, fer la via el dissabte, que farà 39 anys dels nostre accident a la Via Cerdà Riera, sembla que li fa il·lusió i quedem que divendres ens trucarem.
Durant aquests dies no he parat de pensar amb l’accident que el dia 10-9-1972 vàrem tenir la Ita i jo. Tot plegat em condiciona, ja que la via puja per la línia on vaig caure, i, addicionalment, hauré de tornar fer la tercera tirada. Ufff, no sé si haurà estat una bona idea..... Però arriba el divendres, quedem i el temps serà bo, no hi ha excuses, hi haurem d’anar.
Aquests matí hem quedat a Can Maçana a les 9 del mati, nosaltres arribem una mica tard, però ràpidament i a bon pas, comencem a pujar cap a el peu de via, passem el coll de Guirló on quedem bocabadats per la boira que hi ha el cantó nord, i seguim pel caminet que ens portarà a peu de via. Jo em quedo una mica enrederit, el meu cap no para de donar voltes, sembla que he perdut les ganes d’escalar, estic estrany, el que em passa és que estic acollonit, tornar a pujar per aquí m’impressiona, no hi puc fer res, però sempre acabo dient al mateix, segur que en sortirem per dalt i sinó ja baixarem...

Quan arribo a peu de via, intento localitzar l’alzina que em va salvar la vida a l’any 1972, em costa de creure que una d’aquestes alzines en pogués amortitzar la caiguda, però certament va ser així, gràcies a elles estic viu després de baixar volant 80 metres.

Em toca començar, en Xavier m’ha explicat que aquest llarg és el més difícil, amb el nervis casi no puc ni començar, un cop a la roca, em vaig centrant i poc a poc vaig pujant, tinc que fer alguna trampa, ja que ho he trobat més difícil del que m’ha dit, per mi, és una tirada de 6b i alguns passos de A1, i obligat diria que 6ª+, però no em feu massa cas, ja que avui jo estava amb el cap a un altre lloc. (foto de la 1ª tirada)





Quan arriben en Xavier i la Ita a la reunió, en Xavier ens diu que li fa molt mal el braç i que baixa. Penso que potser hauríem de baixar tots, però l’Ita està molt animada i es compromet animar-me. En Xavier ens farà fotos i ens anirà a esperar a dalt, doncs, som-hi!!, anem a fer el segon llarg. (foto iniciant el 20n llarg).
Aquest llarg comença amb A0 o amb lliure, però la roca al principi no és massa bona, i millor fer A0. Va cap a l’esquerra a cercar un díedre, per aprofitar alguna assegurança, després puja vertical amb A1 fins a la reunió que, cal fer una entrada en lliure no massa difícil.


(Foto la segona tirada).
Mentrestant va pujant l’Ita, em vaig mirant la sortida de la tercera reunió, just on vaig caure, encara ho recordo com si fos avui. Eren el voltant de les 10, estàvem tots dos a la reunió, contents, anàvem amb una corda nova, i uns talabards que ens havíem fet nosaltres amb una baga, era millor això que anar encordat al pit. Des de la reunió, no veia cap assegurança, i anava decidit a clavar algun clau, però quan vaig superar els primers 7 metres de flanqueig, mirant a munt, vaig veure una U americana nova, ostres, intentaré arribar-hi en lliure, i poc a poc ho vaig anar fent. Estava content perquè em pensava que la podríem recuperar, em vaig penjar amb els estreps, i em vaig posar a últims, quan estava recuperant la corda per passar-la al següent pitó, es va arrancar la fabulosa U, i jo vaig fer un gran pèndol, anava caient, però estava convençut que em pararia, però no va ser així, i quan vaig arribar a terra, no sabia que m’havia passat. Després els amics, i l’Ita m’ho van explicar. A l’Ita se li va escapar la corda perquè es va cremar els dits de la ma i no em va poder parar, així que vaig seguir queien fins que la corda es va trencar. Per sort, després d’uns mesos a l’hospital, vaig poder tornar a escalar i he pogut repetir la via 2 cops més i sempre he fet aquest llarg de primer.

Mentrestant he estat recordant això, l’Ita ha anat fent la segona tirada i sense donar-me’n compte ja és a la reunió.
Ara si que estic nerviós, però si ja ho has fet 2 cops més, perquè no podràs fer avui......, i així em convenço que ho podré fer. Surto de la reunió fins el primer pitó, després fins l’altre i l’Ita em va animant, així, poc a poc, vaig pujant, acabo el díedre i començo amb els parabolts que em portaran a la reunió, tot va molt bé. Un cop a la reunió, ja estic molt més tranquil. L’Ita puja ràpid el tros de la Cerdà Riera i ja la puc veure, és impressionant, no tinc la càmera i no li puc fer cap foto, quan està arribant li envio la corda i em passa la càmera.

La tercera reunió.


L'Ita entrant a la 3ª reunió.

En aquesta reunió, encara hi ha una corda d’en Xavier, que avui traurem. De cop veig que la corda es belluga i és en Xavier que ja està a d’alt.


La darrera tirada està molt ben aconseguida, després de fer uns quants passos d’artificial, surts en lliure molt vertical i bonic, malgrat que la roca està prou bé, cal tenir cura fins que no s’hagi repetit molts més cops.

L'Ita fent la 4ª tirada.

Ja som dalt.....


Quan estic arribant a la reunió em trobo en Xavier penjat per fer-nos fotos. L’Ita puja ràpid i quan arribem a dalt ens abracem, estem contents, ha valgut la pena, i la via ha quedat molt maca.

Via oberta per en Xavier Solà amb la col·laboració d’en Joan Baraldes i Carmelo García.
Per repetir-la calent: 25 cintes exprés, un Alien groc per la tercera tirada, i els estreps.

Apa, animeu-vos a repetir-la!!!


Foto de l'artista, en Xavier Solà. Felicitats!!!!!


Ressenya original.....

8 comentaris:

  1. Renoi Manel! emocionant relat, i viscut!! Felicitats per haber-te sobreposat a les inevitables pors, bé felicitats a tots dos que la Ita també deuria estar nerviosa no?
    La sensació quan t'has sobreposat a un repte tan fort és indescriptible, una pujada d'adrenalina acollonant.
    Una abraçada a tots dos.

    ResponElimina
  2. Hola Manel&Ita.Nomes uns quants comentaris:ull amb la ressenya!! quan la vaig escriure estava mamat.6b els primers 15 metres i A0 al primer llarg és mes realista.
    Agrair al Joan Baraldes el seu gran treball...la vía també és obra seva!
    Per als que no vulguin fer el primer llarg i entrar per la Cerdà la via surt força assequible.El primer llarg no el vaig voler desgraciar a cop de bolts doncs queda una placa força guapa i amb una roca força acceptable per lo que és la paret(podrida en general).
    A la "comunitat d'escaladors" talibans...espero que comprenguin els motius d'aquesta apertura i siguin benevolents amb els escaladors que fa + de 25 anys que escalem i que reivindiquem també escalar vies"com les d'abans" ...osigui amb ambient.
    Bones escalades a tot-hom!
    Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola xavi, felicitats per la via, ahir la vaig fer i tens raó, es una via com les d'abans, per a mi hi ha massa artifo, pero segur que tret del segon llarg que la roca no es gaira bona es pot fer tota en lliure, el primer llarg obliga 6a+, la resta es pot fer bastant A0

      Elimina
  3. hola! felicitats per la via.La 1ªreunio i l`entrada a la segona reunió es comuna amb una nova via anomenada "directa maluta"?

    Endevanty i gracies.

    ResponElimina
  4. Hola Manel,
    Veig que us va agradar la via. Això ja compensa la feina que hi varem tenir equipant-la.
    Paca,
    Aquesta via la varem començar a equipar ara farà dos anys i quan vam instal.lar la R1 no hi havia cap reunió. La directa mulata puja per una fissura uns 8m a la dreta d'aquesta, per a on vam veure que hi havia alguna assegurança vella, suposo que d'algun antic projecte.
    Aquesta via, un cop a la R1 marxa a l'esquerra uns 5 m i puja per un diedre trencat que es veu a la foto, en canvi la Mulata, que no se a on fa la R1. puja a la dreta per una fissura cega i en lliure molt difícil i obligat.
    Com que totes dues vies van a petar a la 2a. R de la Cerdà-Riera, suposo que per força han de compartir l'entrada.

    Salut i a tibar

    ResponElimina
  5. Ei, felicitats per la via! Si tens temps, mira't el meu bloc i veuras que tenim algo en comú amb les alzines... jejejeje

    http://elcoleccionistadevies.blogspot.com/2010/03/una-alzina-salvadora.html

    ResponElimina
  6. Jaume, certament ha estat una bona experiència per a tots dos, ara estem contents i satisfets, però abans estàvem tots dos acollonits, per sort, un cop passada la 3ª tirada, ja vàrem gaudir molt més de la via.

    Xavier, ja he publicat la ressenya tal com la vàrem trobar nosaltres i tal com la vàrem acordar. La primera tirada és dura, per lo menys per nosaltres, però està molt ben oberta, amb les assegurances justes, però les necessàries, aprofitant la millor roca, ha quedat molt bé. La via ha respectat la Cerda-Riera, i entenc que tampoc toca amb la del Paca, però no ho puc assegurar, ja que només vaig veure alguna cosa en el díedre més a la dreta.

    Paca: penso que la primera reunió està més a l’esquerra que la teva, i el segon llarg pot coincidir a l’entrada de la reunió, però es pot entrar recte, per la dreta o per l’esquerra, ja que tot es terreny fàcil. De totes maneres, no t’ho puc assegurar, ja que no he fet la teva via, i només he vist alguna assegurança més a la dreta.

    Joan, la via ha quedat molt maca, llàstima que la qualitat de la roca no deixa apurar en lliure, però el lliure de la primera, tercera i quarta tirada compensa amb la pedalada de la segona. Tampoc puc ser massa imparcial, doncs la meva relació amb aquesta paret em condiciona. Espero que la repeteixi més gent per anar consensuant una valoració. Sinó fos per l’estrès que em dona fer la 3ª tirada, just on vaig caure, segur que la repetiria.

    Joan Prunera: ja havia vist el teu escrit sobre l’alzina, haurem d’anar de tant en tant a regar-les, ja que són les nostres salvadores...

    Manel

    ResponElimina
  7. la via de la dreta no es meva, es dèn bullaroles....
    Felicitats per la via!!!

    ResponElimina

Deixeu un comentari i us contestaren tan aviat com puguem