Follow by Email

diumenge, 28 d’agost de 2011

Montserrat-Punta Pam a Pam i Mirador de Sant Joan - Via Integral d'En Pitu i la Nuri.

Després d’uns dies de vacances sense fer muntanya, novament anem a Montserrat, hem seleccionat una via al Mirador de Sant Joan, que hem vist en el blog d’en Joan Prunera. Aquesta via ha estat oberta per en Guillem Arias i això ja ens aporta una certa garantia de l’equipament i del gust en el itinerari.
Hem sortit de casa sense massa documentació, fet que s’ha traduït amb una bona estona fins que no hem trobat la forma d’anar-hi. M’he confiat massa i això es paga. Finalment hem trobat el caminet que ens ha deixat a peu de via.
El dia es presenta fresquet, una mica de vent que després d’aquestes calors s’agraeix.
La via comença una mica més a munt de la via Josep Barbera, seguint el mateix camí.
El primer llarg resulta una mica estrany, primer vertical, després flanqueig a l’esquerra ascendent fins a la reunió.
En Manel pujant de segon el primer llarg.




El segon llarg, possiblement és el que presenta millor roca de tota la via, és vertical i amb uns bons còdols que permeten apurar en lliure i quan ja no pots més, amb algun A0, vas seguint, després quan perd una mica de verticalitat, es converteix amb una escalada molt bonica fins a la reunió.



El tercer llarg l’hem fet fins el collet que formen La Punta Pam a Pam amb el Mirador de Sant Joan.



El quart llarg cal pujar per un esperonet tenint cura amb la roca, ja que hi ha alguna llastra que no està massa segura. Tot i així, és un llarg molt ben aconseguit. Podeu veure a l'Ita a la reunió.


Arribant a la 4ª reunió, al fons podem veure la Punta Pam a Pam.



L'Ita a la quarta reunió.



La quinta tirada esta molt ben aconseguida, vertical, ben equipada que permet pujar amb tranquil·litat, només hi ha algun pas que encara té algun còdol no massa consistent, però a mida que es vagi repetint quedarà un llarg molt bonic.


Un cop passat el tram més dret faig una fotografia a la reunió.



Un cop arribem al cim del Mirador de Sant Joan podem veure els camps de la Vinya Nova.



Un cop al cim, podem veure el nostre Cavall Bernat. Enrere queda una bona escalada, amb una bona vista sobre La Plantació, on hem pogut gaudir de la tranquil·litat d’aquesta zona, segur que hi tornarem per fer la via d’en Josep Barbera.

La ressenya la podreu trobar en el bloc d'en Joan Prunera: http://1.bp.blogspot.com/-MwP-Hkf4yzw/TkK8iB-950I/AAAAAAAABRg/0-PdqfX5tZc/s1600/Pitu+i+Nuri.jpg


Apa a escalar que el mon s'acaba!!!!!!

3 comentaris:

  1. Renoi sembla que us heu posat tots d'acord per anar a fer aquesta via! avui també hi ha anat el Toni (Tim)en solitari. La dels germans Masó us agradarà també.

    ResponElimina
  2. Hola Manel. Com et xerra en Jaume, la vaig fer ahir diumenge en solitari, la veritat es que no em va agradar massa,no te gens de lògica i a mes a mes crec que l'equipament s'ha fet respectant les distancies però sense mirar on es posaven els parabolts la qual cosa fa que mes de un xapatge es faci bastant forçat, sobretot a la segona tirada. La dels Masó, crec que es bastant millor. No deixa de ser una opinió personal. A mes ahir feia un dia molt emboirat i desprès es va tancar la boira baixa amb la potser la meva perspectiva no es la millor.
    Records.
    Antoni Aymamí.

    ResponElimina
  3. Ostres Toni nosaltres també la vàrem fer ahir i ens hi vàrem posar tard, quina mala sort que no ens vàrem veure.
    Bé,la teva opinió sobre la via la comparteixo, però sempre està bé que s’obrin noves vies i per aquesta raó no faig un comentari ni massa bo ni massa dolent.
    Jaume, ja anirem a fer la Josep Barbera ja que sembla que està millor.
    Salut
    Manel.

    ResponElimina