Follow by Email

diumenge, 15 de maig de 2011

Serra de Sant Joan de Montanissell - Via del Pa de Quilo - 15-05-2011

Aquesta nit hem dormit al coll on hi ha la trenca que va a Montanissell, Sallent i Els Prats, un lloc molt bonic, però només arribar va començar a ploure, a llampegar, tronar, després una mica de calamarsa, i finalment un fort vent que ho ha deixat tot net.
Al matí, el fort vent seguia, ha refrescat, estàvem a 8 graus, el dia era tremendament clar, sense gens de contaminació. Hem deixat l'autocaravana i hem anat per la pista fins que hem començat a pujar direcció a la paret. Bon camí, sense problemes. Un cop a peu de via el vent a baixat i la temperatura també ha pujat.
Certament el lloc s'ho val, no hi ha gent, té bona vista, ens envolten els voltors, i només ens queda fer una bona escaladeta.
Una bona vista des de la paret, on podeu veure on hem deixat l'autocaravana, la pista permet pujar una mica més, però hem pensat que podríem tenir problemes per girar i hem preferit anar a peu.
La paret del Cingle del Repetidor, ja és veu que no té molt continuïtat, i també ja es pot apreciar, que hi ha trams de bona roca i n'hi ha de no tan bona.

Fa uns anys ja havíem vingut aquí a fer la la Via El Cap i el Passarell a Montanissell, que va una mica a la dreta de la que hem fet avui.

La primera tirada és potser la més difícil i més avui que les petites repisetes estaven molles, però el que sorprèn més, són alguns pitons amb unes anelles, que segur que no aguanten una caiguda, però també està reforçada amb algun spit i també podem posar-hi algun alien. Aquesta foto és del segon llarg.



El segon llarg no té cap tipus de complicació, cal tenir cura amb les pedres soltes. El tercer llarg, comença en un diedre que està prou bé, després hi ha un altre tros brut i un passet per entrar a la reunió sota mateix d'un sostre.

Sortim de la reunió amb un flanqueig molt bonic per anar a cercar un diedre que marca la paret. Aquesta tirada és força bonica.

La cinquena, és mes curta, té un pas bonic al sortir de la reunió per un diedre vertical i després cal anar seguint per un esperó fins a la reunió sota mateix d'un diedre.

Sense cap mena de dubte la sisena és la tirada més maca de totes, bona roca, més vertical, i certa aventura, ja que cal equipar algun tram. Passem pel costat de la savina que li dona el nom a la via.

La Ita a la sisena reunió, d'aquí hem sortit amb dos passos d'estreps, i després un tros vertical fins que ja perd verticalitat i cal tenir cura de la roca. Reunió amb un sol parabolt, ja que l'altre l'han robat. Després una curta grimpada fins d'alt.

Ja som d'alt, ens ha agradat el lloc, el dia que ha fet, alguna tirada, la via per la part d'aventura, però pensem que és una via per fer-la, però no per repetir-la. De totes maneres els que no l'heu fet, val la pena anar-hi


2 comentaris:

  1. Una via discontinua, però amb tirades prou maques que justifiquen anar a fer-la, a més el lloc és molt tranquil, vau tenir sort amb la calor que a la que pugi aquí no si podrà escalar!
    Enhorabona.

    ResponElimina
  2. Tens raó Manel, és una via que es pot recomanar i les anelles dels pitons de la 1a. tirada son un clar exemple de com no han de ser les assegurances, ja que no aguantarien una caiguda

    salut i a tibar

    ResponElimina