Follow by Email

diumenge, 7 de novembre de 2010

LA TROMPA DE L'ELEFANT - VIA BOY-ROCA - 6-11-2010

La tardor també ha arribat a Montserrat, ara estem en aquella època, on els arbres es transformen per donar el seu màxim color al paisatge. Les llums són més clares, però a la vegada els contrastos són més pronunciats. Hem deixat la calor per entrar en aquells dies un xics més frescos i també molt més agradables. Ara Montserrat està preciós i no podem deixar-lo de gaudir, és una oportunitat que no la podem deixar passar.
Pujar a Trinitats, en un dia clar i que la boira acaba just al Monestir, on les ombres de les agulles com la Mòmia es projecten sobre el mar de núvols. Saber-ho apreciar ens fa sentir una persones privilegiades, són emocions que ens fan sentir molt feliços.

Avui hem escollit la Via Boy-Roca de la Trompa de l'Elefant, una via que l'havíem fet varies vegades, però ara feia tant temps, que no ens recordàvem dels passos tan bonics que té.
Aquesta és una de aquelles vies cinc estrelles, que cap escalador montserratí pot deixar de fer. La bellesa de l'itinerari, la qualitat de la roca, el marc que l'envolta, són característiques que justifiquen sobradament que ens hi deixem caure un matí.
Podem començar des de diferents llocs; des de la canal de la dreta, o des del punt més baix. Nosaltres hem començat del punt més baix, la primera part supera una rampa sense massa dificultat, que podrem equipar amb algun alien i algun marlet. Poc abans d'arribar a la reunió trobarem un bon parabolt que ens assegura els tres metres que manquen fins a la mateixa.
Començant des de baix, aquest llarg té just 60 metres.
El segon llarg, un xic més difícil IV+, va per la dreta del fil de l'aresta, amb una roca meravellosa, i amb dues assegurances que ens ajuden a gaudir al màxim. Tens la sensació que no cal corre, al més important és progressar per aquest paradís, si vas massa ràpid, sembla que s'acabarà massa aviat.

El tercer llarg, ha evolucionat amb el temps, hem passat d'un llarg de Vé A1, a un llarg de 6ª+, on si no vols forçar ho podràs fer amb Aº, sense problemes. Aquí és veu com s'ha de restaurar una via, s'han canviat els burils per parabols, s'han tallat bé els vells i també s'han tapat molt bé els forats. Realment cal felicitar als artistes que han fet aquesta restauració.

La Ita està instal·lada còmodament en la 3ª reunió. Abans era una reunió d'estreps, ara simplement és una reunió penjada, amb molt bona vista.

Des de la quarta reunió veiem impressionats la bellesa que ens envolta, la Mòmia plenament retallada en el mar de núvols que poc a poc es va desfent, però que encara cobreix plenament la vall del riu Llobregat.

Arribant a la quarta reunió, aquesta tirada que està equipada amb tres o quatre assegurances, segueix amb la mateixa tònica que les altres, bona roca, una dificultat moderada i a gaudir que són quatre dies.

La Ita fent el darrer llarg, ara ja sentim l'olor del cim, tenim sensacions estranyes; estem contents perquè hem pogut gaudir d'aquesta via, però a la vegada estem tristos per que ja s'acaba.

Des de la darrera reunió, podem veure el Pirineu com està lluint el sol, les boires que encara estan lluitant amb el sol per que no les desfaci, lluita que avui tenen perduda.
Nosaltres pleguem les cordes, arreglem el material i tornem capa casa molt contents i satisfets.
Si encara no l'heu fet, no us espereu més, i si fa temps que la vareu fer, val la pena repetir-la.
Podeu trobar la ressenya a la següent adreça del blog de l'escalatroncs:http://escalatroncs.files.wordpress.com/2010/08/boyroca.jpg
A escalar que el mon s'acaba!!!!

5 comentaris:

  1. Ei Manel i Ita! es nota que vau disfrutar! l'escrit ho delata!! doncs jo sóc dels pocs que encara no l'han feta, d'aquest hivern no passa! però costa trobar amb quí, perquè els companys habituals tots l'han feta ja!

    ResponElimina
  2. Felicitats per la via, aquesta no l'he feta, fa molt bona pinta, s'hi haura d'anar algun dia, Jaume!!! nomes ho has de proposar i si vols ens coneixem en persona, je ,je.
    Miquel

    ResponElimina
  3. Ei! Miquel i Jaume, ho teniu fàcil, si tots dos no l'heu fet, podeu aprofitar per anar-hi plegats, segur que us ho passareu de conya.
    Manel.

    ResponElimina
  4. hola manel, hola ita,
    via esplendida: no se lo que es escalar por encima de la trompa de un elefante: habitualmente los doy cacahuetes...
    un cordial saludo,
    pascal

    ResponElimina
  5. Pascal, vale la pena escalar la Trompa del Elefante, seguro que te lo pasarás mejor que dando cacahuetes.

    ResponElimina