Follow by Email

dimarts, 12 d’octubre de 2010

11-10-2010 Excursió a La Mola

La Mola cim imponent sobre tots els pobles i ciutats del vallés; Castellar, Sabadell, Terrassa, Matadepera, .... i que hem aprés estimar per la seva bellesa, també ha fet créixer la tradició de l'excursionisme en els pobles i ciutats que l'envolten. En el nostre cas, ens vàrem iniciar a l'excursionisme, a l'espeleologia, a l'escalada en aquest massís, i també a les caminades familiars i d'amics. Ha estat un element clau en els entraments necessaris per les expedicions, també hem aprés a progressar en l'escalada i per què no, a entendre i estimar a la muntanya. Molts han estat els caps de setmana que el temps insegur ens ha portat a fer una pujada ràpida a La Mola.



Avui ha estat un d'aquells dies que no vols quedar-te a casa, però la incertesa del temps, ens fa pensar en una excursió a La Mola. No ens ha costat gaire de decidir-nos, en un tres i no res, ja ho teníem tot preparat, de fet, no necessitem gran cosa. La Mola és bonica encara que hi plogui, nevi o faci un bon sol, cada lloc té el seu encant. Ara és una època, que al bon observador, ja pot veure com els arbres van canviant, la tardor sembla que comenci a fer-se notar. Ben segur que amb 15 dies o un mes, encara es notarà molt més, però aquest canvi incipient és molt atraient d'observar.


La boira li dona un encant màgic, sembla que a voltes no ens la deixi veure, però després i gràcies a la mica de vent de bufa, la podem tornar observar. El camí dels Monjos és un bon lloc per pujar-hi. Aquest cop al ser pont, no hi trobem tanta gent com un cap de setmana, i ens permet gaudir d'una certa tranquil·litat.


Tot el camí té uns llocs on parar-se i poder gaudir del nostre entorn, a voltes una mica trist, quan veus que amb els anys s'ha anat poblant cada cop més i els camps i els boscos han anat desapareixen. Tot i així, segueix sent molt interessant Quan el dia és prou net , poder observar les vistes a Montserrat, Montseny, i els principals cims del Pirineu ja justifica aconseguir el cim.


Avui, no podrem gaudir de les vistes, però si que podem veure com una boira fantasmagòrica envolta aquest monestir, tot té el seu encant, només hem de tenir la sensibilitat necessària per saber-la apreciar.


La roca d'aquest massís té un atractiu especial, hi ha molt racons per on hem passat múltiples vegades, però sempre n'hi ha un quens crida l'atenció, aquesta combinació de roca i el ciment natural que configura el conglomerat és una mostra més de la natura que els escaladors sabem apreciar molt.


Els temps torna amenaçar pluja, i per tant, tornem capa casa, amb uns nous records d'aquest massís. Esperem tornar-hi molts cops per gaudir de noves sensacions.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada